21/12: Què no dirà

AMB TOTA FRANQUESA, els discursos del rei no solen generar una gran expectativa. De fet, no n’haurien de generar, per anar bé. Els reis que regnen però no governen han de fer discursos obvis i banals, brindis al sol sense gaire suc ni bruc. Els discursos del rei d’Espanya han estat peces oratòries i informatives perfectament prescindibles. I quan ha dit alguna cosa, més li valdria haver-s’ho estalviat, com el 3 d’Octubre. Ara aquesta setmana al rei d’Espanya li toca fer discursos. A Barcelona el primer. Després el de Nadal i després el de la Pasqua Militar. De natural, ningú no esperaria que digués res de substanciós. Però tal com estan les coses resulta que sí que serà interessant escoltar què diu, i sobretot què no diu. ¿Pot passar de puntetes, en aquests discursos, sobre la seva relació amb Catalunya després d’avalar l’ A por ellos? ¿I sobre els escàndols del seu pare, que esquitxen inevitablement tota la institució? ¿O sobre les cartes còmplices que li fan els militars retirats demanant un cop d’estat i carregant contra les institucions electes? ¿Pot no dir-ne res, i fer com qui sent ploure? Callar és atorgar i donar ales. Per primera vegada els discursos del rei seran interessants. Pel que digui i sobretot pel que no digui.