Detalls, per oblidar aviat, d’una gran final

1. Rafinha

La paradoxa màxima va ser que, per una vegada, una lesió d’un membre del trident va ser providencial. Amb deu jugadors i sense Rakitic al mig del camp, el Barça estava trencat. Luis Enrique potser hauria volgut treure algú de davant. Qui? Impossible. Impensable. I aleshores, la lesió. Va entrar Rafinha, va atapeir el centre i a respirar.

2. Luis Enrique

Ara, ni els que es vanten de no ser resultadistes lamenten que el Barça, en 131 minuts, tingués menys possessió de pilota que el Sevilla (49% a 51%). En les quatre derrotes seguides el Barça va ser amo del control: contra el Madrid 62%, a Anoeta 65%, contra l’Atlètic 69% i contra el València 64%.

3. Unai

Luis Enrique va confessar que no havia preparat el partit amb 10 jugadors. Emery tampoc el va entrenar per a la superioritat. Va haver de tenir la pilota i no va saber què fer-ne. En el moment que va treure un lateral amb arribada, com Mariano, Neymar va trobar els espais per excel·lir. Gràcies, Unai, de nou.

4. Calderón

Hi ha detalls que no entenc que passin en l’esport d’elit. En el partit de Champions del Calderón, el Barça va renunciar a entrenar-s’hi a la vigília. Resultat? Els nostres jugadors van relliscar tot el partit. Diumenge -mateix estadi, mateixa gespa-, havent-hi jugat fa un mes, patinaven igual. Algú no ha fet bé la feina.

5. Casillas

Com a Itàlia, Alemanya, Anglaterra i Espanya, diumenge la final de Copa a Portugal va necessitar pròrroga i, als penals, el Braga va guanyar el Porto. Casillas no va jugar perquè aquesta competició és per al suplent Helton. Iker ha fet una mala campanya, però el seu substitut va cantar i va vorejar el ridícul.