La Diada del temps mort

ELS ÚLTIMS ANYS hi ha hagut Onzes de Setembre d’esperança, d’entusiasme, de múscul, d’assaig general, de comptar-se. El d’aquest any s’assembla a aquells temps morts del bàsquet en què els jugadors de l’equip a qui acaben de clavar tres triples seguits caminen fins a la banda amb el cap cot i no tenen gaires ganes de mirar-se a la cara ni saben gaire bé què dir-se, però que entenen que han de superar la situació, fer pinya i continuar lluitant. Demà passat hi haurà una gentada a Barcelona, una gentada més desorientada per la desunió que per la repressió, encara que la repressió estigui en la base de la desunió. A poques setmanes de la sentència, l’Estat voldria donar el partit per acabat i proclamar-se’n guanyador. Els que van al temps mort, tocats o no, han de fer tot el possible per fer notar a l’adversari que el partit continua.