Els diners no fan la felicitat futbolística
El guió del futbol s’escriu a cada jugada i aquesta imprevisibilitat és un dels encants d’aquest esport que ens fascina. Quan Zambrotta, com a mà innocent del sorteig de la Champions, ens va tocar les boles calentes amb les mans fredes, els analistes futbolístics vam afanyar-nos a fer porres i més porres. A semifinals hi arribarien, gairebé per unanimitat, el Madrid, el PSG, el Bayern i el Barça. El Benfica i el Wolfsburg no tenien cap opció, el City poques i l’Atlètic jugava amb el factor camp a favor per mirar d’eliminar el campió del 2015. De moment, i a l’espera del que passi demà al Calderón i a Da Luz, ja hi ha hagut una sorpresa. Per primera vegada a la història, el Manchester City s’ha classificat entre els quatre millors d’Europa. Un èxit de Manuel Pellegrini, elegant i tranquil, que ja va aconseguir exactament la mateixa gesta amb el Vila-real: posar a semifinals de la Champions un equip que no hi havia estat mai. I el City, on també Txiki es pot penjar aquesta medalla, va haver de jugar contra el campió de França sense el central i capità Kompany, sense el puntal de Touré Yaya -que sortia d’una lesió- i amb el handicap de fallar un penal (el Kun Agüero es va sumar a la moda dels grans cracs mundials i el va xutar fora). Per compensar-ho, el City té un porteràs com Joe Hart que ha estat, a l’anada i la tornada, l’heroi de l’eliminatòria. ¿De debò que volen fitxar Ter Stegen per substituir Hart?
Atès que el Madrid estava cantat que guanyaria sense gaires problemes la ventafocs de la Champions (sí, el vuitè de la Bundesliga), ahir era geofutbolísticament més interessant veure el duel entre dos totpoderosos com el City i el PSG, dos equips de xeics amb xecs al portador. Els 180 minuts d’aquesta emocionant eliminatòria ens han demostrat que, en el futbol, els diners no fan la felicitat. Si el partit d’anada va ser una col·lecció de bunyols defensius, ahir el desgavell va arribar a la creació.
Al final, una selecció mundial com és aquest PSG que fa 21 anys que no arriba a semifinals ho basa tot en Motta. Quan l’ex del planter del Barça es lesiona muscularment, au revoir. Ja està tot dit. Ibrahimovic, que continua abonat a l’orsai i xutant les faltes de meravella, arrossega la seva maledicció amb la Champions. Té més lligues que ningú però Europa se li resisteix. I Marquinhos, vist amb ulls d’aficionat culer, ens va semblar un central ràpid però discret que, això sí, la toca amb les dues cames i pot arribar a jugar, per lesió de Motta, fins i tot de migcentre. Encara més discret.
