25/08/2020

26/8: Doble llenguatge

1 min

Un dels vicis del mal discurs polític és el doble llenguatge. Dir una cosa diferent aquí que allà, de manera que facis arribar a cadascú allò que et convé. Els fets són els que són, però el doble llenguatge modula les excuses a la mida de cada auditori. Per exemple, el govern de Sánchez ha decidit no convocar la taula de diàleg amb el govern català. Doncs un dia Margarita Robles, la portaveu del govern per a la dreta espanyola, diu que no es convoca perquè no és el moment de jocs florals. És el que li convé perquè quedi clar que Sánchez no se sent obligat pels compromisos amb els independentistes i així poder demanar el vot de Cs als pressupostos. L’endemà, Miquel Iceta, el portaveu del govern de Sánchez de cara al públic català, diu que la taula no es convoca perquè el president Torra no vol. És el que li convé per fer veure que el PSOE és molt dialogant i que la culpa és de les baralles indepes. Per a un mateix fet, dues excuses, a mida de dos públics. El problema del doble llenguatge és que, a hores d’ara, no pots parlar només per a un públic. Tot el que dius arriba a tots. No sents només l’excusa que t'estava destinada, sinó que t’arriben juntes excuses incompatibles entre elles. I si són incompatibles, una com a mínim és falsa.