10/09/2020

Dones, una història de violència

2 min

Llegint les dades de la sisena onada de la macroenquesta sobre violència masclista que ha donat a conèixer el ministeri d'Igualtat del govern d'Espanya, un entén que la violència contra les dones va en augment i no dona senyals d'haver de minvar. Ben al contrari: un total d'11.688.411 dones a Espanya, un 57,3% de la població total, han patit algun tipus d'agressió sexual al llarg de la seva vida, des d'assetjaments i comportaments impropis fins a violacions. Un 13,7% (gairebé tres milions) han patit violència sexual per part d'algun home (no necessàriament la pròpia parella), i el 21,5% (quasi 4 milions i mig de dones) han patit violència física, no necessàriament sexual: mastegots, empentes, bufetades, etc.

Arran de totes aquestes dades, en una xarxa social, trobo un comentari. Diu textualment: “También hay violencias feministas y mujeres que matan a sus hijos”. Ho signa un tal Emilio, que acompanya el seu nom amb la icona de la bandera d'Espanya. És només l'exabrupte d'un trol, em direu, un de tants. I ho és, però també és representatiu d'una realitat que té molt a veure amb allò que la macroenquesta vol retratar. Algunes de les dades que hi criden més l'atenció són les relatives a les dones joves, en què es dispara el percentatge d'agredides: el 71,2% de les dones que tenen entre 16 i 24 anys, i el 68,3% de les que estan entre els 25 i els 34, han patit algun tipus de violència al llarg de les seves vides. El mateix estudi alerta que cal una anàlisi més detinguda d'aquests resultats: el ministeri d'Igualtat assenyala que és possible que la violència contra les joves hagi augmentat, però també que és aquest segment, el de les dones joves, el que tindria més predisposició a detectar els casos de violència i a denunciar-la o, com a mínim, parlar-ne.

Les dues hipòtesis no s'exclouen entre elles, com tampoc exclouen tenir en compte la possibilitat de creuar aquestes dades amb les del fracàs i l'abandonament escolars a l'estat espanyol, i encara amb el vot (per part de joves dels dos sexes) d'opcions situades dins l'àmbit de la dreta diguem-ne dura i nacionalista. Sospito que hi trobaríem concordances aclaridores, i inquietants. És oportú recordar que hi ha hagut un deteriorament educatiu volgut i dirigit políticament des dels governs del PP, amb una reforma educativa que cercava precisament aquest panorama: analfabetisme escolaritzat, una massa ben gran de gent infraeducada a través de la televisió porqueria i la pitjor oferta d'internet, incapaç de comprendre missatges una mica complexos, i encara més de construir-los i transmetre'ls. Un perfil de ciutadà i de ciutadana que adora el mínim esforç, les aparences, els resultats immediats i les figures del mascle alfa acompanyat de la seva femella (seva en possessió). Això tampoc vol dir que es pugui tractar com un problema d'extracció social: el Parlament de Catalunya ve de reprovar l'exconseller Alfred Bosch per haver encobert un assetjador dins el departament d'Exteriors. Com va dir el poeta: qui pot fer i no fa, crea pestilència.