EDITORIAL
Misc 17/04/2016

Indiscreció

La gran dama de la novel·la negra, Donna Leon, al 'Rar'

2 min
Michiel Hendryckx

Director creatiu del 'Rar'Eren dos quarts de set del matí quan el ferri que venia de Split va fer la seva entrada al port. A la coberta feia força fresca encara que ja era primavera. A més, el dia era lleig, gris, humit i plovia lleugerament. Panorama immillorable per admirar una de les ciutats més fascinants i romàntiques, Venècia.

La primera setmana, sortia ben aviat de casa. Volia reviure el seu primer dia. Després, tornava i es dedicava a escriure una estona. Li agradava anar al mercat de Rialto, el 'cuore' de la ciutat, i comprar 'raddicchio', 'carciofi'... per cuinar a casa.

De tant en tant menjava fora, en una 'trattoria' deliciosa i familiar, demanava un 'fegato' amb ceba confitada i polenta, mentre prenia una copa de 'prosecco'. Feia una llarga passejada i tornava a treballar fins a l’hora de sopar quan, en un moment de debilitat turística, s’endinsava en el bullici del Harry’s Bar, del Cipriani. Sempre ple d’italians de tota la vida i alhora de turistes, en una proporció ben estudiada. Començava amb un 'bellini' i després uns 'spaghettini'. El compte acostumava a ser bastant elevat, però el tercer dia consecutiu el 'maître' va preguntar-li si li podria dir, si no era indiscreció, què feia a Venècia. “M’he instal·lat a viure aquí, penso quedar-me una llarga temporada”, va contestar en perfecte italià. A partir d’aleshores, i tal com li havien dit l’Oscar i la Sílvia, el compte va ser radicalment reduït a la meitat. Què seria del Harry’s Bar, Caffè Florian etc., etc. sense autèntics italians?

Donna Leon continua passant llargues temporades a Venècia. Gràcies a ella parlem de novel·la negra, premis literaris, fem un petit tast de Sant Jordi, gaudim de l’òpera i descobrim en primícia un restaurant venecià de Barcelona que ben aviat estrenarà llibre.

stats