‘El juramento’: un drama addictiu

Les sectes s’han convertit en un material prodigiós per a les sèries documentals. Wild wild country (Netflix) és potser la joia de la corona del gènere. A la mateixa plataforma hi ha The family sobre una estranya teocràcia nord-americana que dirigeix el destí del món, o Holy hell i Bikram: yogui, guru, depredador, que mostren com el ioga i altres teràpies de benestar han servit d’esquer de captació. També hi ha hagut la versió espanyola, amb El Palmar de Troya (Movistar+).

Fa unes setmanes, la HBO va estrenar El juramento. De moment només se n’han emès quatre capítols d’un total de nou. La temàtica és apassionant: penetra en la secta NXIVM, fundada el 1998 per Keith Raniere i Nancy Salzman. Aparentaven ser una plataforma de cursos d’autoajuda per a persones que no tenien clars els seus objectius personals o professionals. La història s’aborda a partir dels desertors d’aquesta secta, però amb la virtut que són algunes de les persones més properes als líders: les que van contribuir a captar i formar nous adeptes, van documentar les activitats i, a poc a poc, van anar descobrint la realitat. “Quan es desfà l’encanteri i veus la realitat, ja no pots fer marxa enrere”, diu Bonnie Pessie, una actriu que acaba sent el detonant de la desintegració. El primer capítol comença el 2017 amb Mark Vicente, un dels protagonistes, mirant a càmera i dient que és possible que l’ataquin per parlar públicament però que quan va descobrir el que amagava l’organització, va quedar destrossat i va decidir fugir-ne. A continuació, veiem unes imatges del 2019 que ens donen a entendre que els responsables de la secta, dos anys més tard, estan sent jutjats.

Mark Vicente era un documentalista especialitzat en divulgació científica que va descobrir casualment les teories existencials de Keith Raniere i va quedar seduït per la seva organització. Vicente es va convertir en l’encarregat de gravar i documentar tot el que passava a NXIVM, en els diferents cursos i al voltant dels líders. I això suposa que hi ha una quantitat ingent de material d’arxiu que ara serveix per exposar públicament totes les aberracions que duia a terme la secta. La sèrie fins i tot inclou converses telefòniques que posen en evidència l’explotació econòmica dels membres, la construcció d’uns vincles de dependència a través del xantatge psicològic, i la debilitació dels integrants a partir del control de la ingesta d’aliments o la privació del son, fins a destapar una xarxa atroç de tràfic sexual que fins i tot marcava la pell de les esclaves (en deien així) com una propietat de per vida. El contingut de la història és apassionant; sense sensacionalisme; i les proves documentals, d’una enorme solidesa. Contemplar l’evolució de l’estructura és fascinant, i el relat dels testimonis, devastador. El problema és que la sèrie, narrativament, vol ser tan precisa que avança molt lentament. Massa. A cada episodi t’acaben explicant molt poc i amb un excés de detalls i, per tant, perd el ritme. Però si teniu paciència i us agraden els drames que es couen a foc lent, els disbarats de la secta NXVIM us crearan addicció.