El drama de Luis Enrique
1.
El pecat
Guardiola sempre va guanyar a la Rosaleda, Vilanova també i fins i tot Gerardo Martino es va endur els tres punts. I després de set anys de triomfs al camp del Màlaga, arriba Luis Enrique, imbatut i que comptava els partits per victòries, i empata a zero sense xutar a porta.
2.
La caverna
Teles i ràdios de Madrid hi suquen pa. Lògic. El Madrid ha guanyat una de les últimes sis Lligues i ja porten dues derrotes en l’actual. Per això no estranya que només els interessin els vòmits de Messi o el sobrepès de Suárez. O és el dopatge, o el villarato. Campanyes per desgastar el Barça.
3.
El parany
I aquí? Quan marcàvem més gols que mai, quan Tito Vilanova va batre rècords del millor inici de punts a la Lliga, el debat era sobre encaixar massa gols. Quan el Tata Martino va guanyar els vuit primers partits de Lliga, mai vist, el debat insuportable va ser perdre la pilota a Vallecas.
4.
Els suplents
L’altre parany, més vell que l’anar a peu però de periodisme massa fàcil, és fer sempre notícia del suplent. Quan no juga Bartra, un drama. ¿Piqué a la banqueta? Castigat. ¿Xavi Hernández? Un misteri. Sergi Roberto? Infrautilitzat. I Dani Alves, i Neymar... Juguen onze. I tria el míster.
5.
Les comparacions
A Màlaga, el Barça va empatar, no va marcar i no va rematar a porta. Vam veure els problemes de velocitat de l’equip i de la pilota d’altres vegades davant d’un catenaccio. Però com diu Luis Enrique “s’ha dramatitzat massa”. ¿Recordeu quan Tito va dir que les comparacions les perdria totes?
