Pandèmia

Els dubtes amb AstraZeneca fan revifar l'escepticisme dels francesos amb les vacunes

L'experiència amb la grip A, l'auge de la naturopatia també entre el personal sanitari i els escàndols farmacèutics han instal·lat la desconfiança

3 min
Cues esperant al vacuna de Pfizer-BioNTech al Velòdrom de Saint-Quentin-en-Yvelines, al sud-oest de París.

ParísUna infermera injectava fa uns dies la primera dosi d’AstraZeneca al primer ministre francès, Jean Castex, davant les càmeres de televisió. “Us felicito, no he notat estrictament res i mira que soc una mica sensible al dolor”, va declarar llavors Castex, de 55 anys, fent una mica de teatre per donar més credibilitat al seu paper.

El govern va fer aquesta posada en escena per intentar convèncer els ciutadans escèptics  –que a França són molts–, després que s’anunciés la represa de la campanya de vacunació, interrompuda breument per la detecció de diversos casos sospitosos de trombosi. Però aquest recel no és nou. De fet, l’escepticisme de les vacunes és una particularitat francesa ben coneguda des de fa temps. Així ho corroborava una enquesta mundial publicada el 2019 per l’institut Gallup, on França apareixia com el país més desconfiat entre els més de cent que van participar en el sondeig: un de cada tres francesos no creia, aleshores, que les vacunes fossin segures.

No sempre ha estat així. “Les enquestes de principis dels 2000 mostraven que hi havia realment un consens polític, social i cultural fort pel que fa a l’interès de la utilitat de les vacunes a França”, explica a l’ARA l’investigador en psicologia social a l’Escola d’Estudis en Salut Pública (EHESP), Jocelyn Raude. “Les primeres enquestes que es van fer sobre aquest tema demostren que hi havia més del 90% dels francesos que estaven a favor de les vacunes”, puntualitza.

Però, entre el 2009 i el 2010, una successió d’esdeveniments va fer canviar aquesta tendència fins al punt que “la cobertura de vacunació en relació amb les vacunes no obligatòries, com ara la de la grip estacional, va caure de manera considerable en les persones grans i en els grups de risc”, continua Raude. Què va passar?

La campanya de la grip A i les farmacèutiques

Aquest recel “s’observa per primera vegada durant la campanya de vacunació contra la pandèmia de grip A (H1N1) del 2009”, apunta l’investigador. “Hi va haver pronòstics d’experts força catastròfics, que asseguraven que hi hauria entre 400.000 i 500.000 morts, però finalment hi va haver poques defuncions a França”. Raude explica que, en aquella ocasió, el govern va encarregar 75 milions de dosis, però la grip H1N1 va resultar ser “poc letal”, fins i tot menys greu que la grip estacional. Això va fer que la població es desentengués de la vacunació i alhora “va generar una espècie de recel entre els francesos pel que fa a les accions de salut pública, que en aquell moment els van semblar desproporcionades i que van costar molts diners”, afegeix.

A aquesta aprensió s’hi va sumar el canvi d’imatge de la indústria farmacèutica als ulls dels ciutadans. “De veure's com una indústria parapública, es va convertir en el símbol del liberalisme econòmic. És llavors que apareix el terme big pharma i la idea que aquesta indústria busca maximitzar els seus beneficis amb la salut de les persones”, raona l’expert. En el debat públic també emergeixen personalitats provinents de l'àmbit científic, pròximes a la naturopatia, com el professor Henri Joyeux o bé el premi Nobel de medicina Luc Montagnier –descobridor del virus de la sida–, que comencen a criticar públicament les vacunes. “Tant un com l’altre emetran un discurs molt angoixant als mitjans de comunicació francesos”, valora.

Afer Mediator

Aquest còctel d’ingredients acabarà explotant amb l’afer del Mediator, “un antidiabètic que els metges receptaven com un inhibidor de la gana perquè els pacients s’aprimessin –detalla Raude–, tot i que no era la seva funció inicial”. Aquest escàndol sanitari “no té res a veure amb la vacunació, però validarà la hipòtesi que hi ha un problema de corrupció entorn els medicaments i la vacunació al país”, raona el doctor.

Ara, amb la detecció de diversos casos de trombosi de persones que havien rebut la vacuna d’AstraZeneca, “s’ha activat una inquietud latent que hi havia des de fa deu anys”. La reticència del personal sanitari a vacunar-se, un problema típicament francès segons Raude, tampoc ajuda. Si bé “els metges són els que donen més suport a les vacunes”, passa més aviat el contrari amb els professionals de salut com infermers i fisioterapeutes. “En general, són més joves i, per tant, de menys de risc, però també perquè la medicina alternativa suscita molt entusiasme dins d’aquesta comunitat”. El professor apunta que nombroses enquestes han demostrat que hi ha un vincle entre l’adhesió a les pràctiques mèdiques alternatives i la desconfiança envers les vacunes.

Els autotests només es podran comprar a les farmàcies

Els francesos estan a l’espera que les proves per detectar el covid-19 que un mateix es pot fer a casa arribin a les farmàcies. Estava previst que els autotests –destinats principalment als asimptomàtics majors de 15 anys– es distribuïssin la setmana passada, però encara no estan disponibles al gran públic.

L’executiu havia estudiat la possibilitat que també es venguessin en supermercats i és per això que el grup Carrefour va comprar-ne un milió. Però els hauran d’emmagatzemar o vendre, perquè finalment les autoritats han descartat aquesta opció. Ara per ara, doncs, només es podran comprar a les farmàcies tot i que encara no se sap exactament quan. També queda per acordar-ne el preu i si la seguretat social reemborsarà el cost. La direcció general de Salut ha assegurat a aquest diari que aquestes qüestions encara estan “en suspens”. Alguns mitjans francesos, però, ja han donat les primeres xifres: capses de 20 tests a 40 euros o bé capses de 5 a 15 euros.


stats