Dues tasses de ‘hammer time’, i no una
Aquest any, tampoc. Els aficionats de Ferrari s’esperaven un dia de glòria a la Pista Màgica, sobretot després que haguessin monopolitzat la primera línia de sortida als entrenaments de dissabte.
A Monza, els tifosis més radicals de la Scuderia acostumen a situar-se a prop dels revolts de Lesmo o a la sortida de la Parabòlica. Ahir, però, van haver de patir per mantenir el cul enganxat a la cadira, van haver de mossegar-se els llavis i de serrar les dents, i van fer un esforç titànic per reprimir les ganes d’aplaudir que els van envair amb els avançaments de Lewis Hamilton. Primer a Vettel, tot just començar, i més tard a Räikkönen, que va fer prou aguantant el britànic amb uns neumàtics que ja feia estona que havien defallit. Va guanyar en Lewis pel seu talent. Però també Mercedes per l’astúcia amb l’estratègia dels neumàtics i la gestió eficaç de la cursa de Valtteri Bottas, que va ser la clau.
Però ahir també van perdre l’alemany Sebastian Vettel, per la seva indecisió inicial, i Ferrari, que no va saber motivar el finlandès després d’una pole que s’havia fet esperar tant. La millor manera era anunciant la seva renovació... si és que volen que segueixi, tot i ser el més vell de la graella (39 anys). No fer-ho, esperar a dir que no, que ja no creuen en ell, que volen deixar pas als joves (sobretot si són tan econòmics com Leclerc), era estalviar-se una mocadorada com les que algunes vegades hem vist a l’estadi. De porucs i desagraïts el món (de l’esport) n’està ple. Que l’hi preguntin a Juan Carlos Navarro, per exemple.
La sortida del Parco Reale semblava el recorregut que va del Camp Nou a la Diagonal, aquella pujadeta que alguns remunten fent que no amb el cap, com els elefants (no necessàriament blaus) els dies que el Barça fa un Vettel a casa. Els camins que travessen els densos boscos de Monza ahir estaven plens d’aficionats que van marxar del circuit amb el cap cot i la cua del Cavallino entre les cames. No van aplaudir Hamilton i xiular els de vermell per por de ser catalogats de “tribuneros”. “ Piove, porca Ferrari! ”, devien pensar veient que al temple de la velocitat el sacerdot suprem havia estat Hamilton.
Li va coure tant que Vettel el superés a Silverstone, que ha reaccionat amb una pallissa a Hockenheim (a casa de l’alemany) i amb una humiliació a Monza (a la casa dels Ferrari).
