A Eivissa ens hi juguem una cosa important

És important, sí, el rebuig que suscita a Eivissa el projecte de la companyia escocesa Cairn Energy de construir una plataforma petrolífera a 35 milles de l'illa. Dissabte, segons informava David Ventura a l'ARA Balears, l'entitat Aliança Mar Blava va aplegar almenys 14.485 al·legacions populars contra aquest nou esguerro que podria significar l'enfonsament de la indústria turística eivissenca, a més d'una catàstrofe ecològica de primera magnitud. El que es proposa Cairn Energy és una exploració a la recerca de petroli mitjançant el mètode del fracking (fracturació del sòl per trobar-hi bosses aïllades d'hidrocarburs), que ja ha estat àmpliament contestat i refusat en diversos indrets -Catalunya, entre ells- a causa de la perillositat i la repercussió mediambiental que comporta aquesta pràctica.

El 10 de febrer és la data límit per respondre a l'estudi d'impacte ambiental presentat per Cairn Energy, el qual, en cas de ser aprovat, donaria via lliure a la companyia per enviar al fons marí, cada deu segons, ones sonores de fins a 249 decibels. El que es coneix com a llindar del dolor està xifrat en 180 decibels.

Les conseqüències d'una agressió d'aquesta magnitud ja han estat explicades per diversos estudis: devastació de les pesqueres entre Eivissa i València durant mesos; amenaça directa contra l'hàbitat de milers d'aus; impactes possiblement irreversibles en la posidònia; alteració de les rutes migratòries de cetacis, tortugues i dofins, amb efectes secundaris per als animals que poden incloure hemorràgies internes, danys auditius irreparables i episodis de dolor extrem, segurament letals. Cairn Energy obvia aquestes calamitats, perquè la seva prioritat és una altra: exhaurides les zones d'extracció diguem-ne tradicionals, ara es tracta de buscar alternatives allà on sigui i al preu que sigui. I una d'aquestes zones en què les companyies petrolíferes han posat els seus àvids ulls és, precisament, la Mediterrània.

La contestació popular dels eivissencs està sent, com dèiem, espectacular, i retrotreu a la mobilització antiautopistes de l'any 2006, que va arribar a agafar tons heroics en una illa poc avesada a revoltar-se contra els poders que l'han sobreexplotada. En aquest cas, a més, i en paral·lel a la tasca d'Aliança Mar Blava, s'ha produït a internet una protesta espontània i autènticament viral: la d'Eivissa Diu No, una pàgina de Facebook en què apareixen persones despullades amb un cartell amb aquestes mateixes tres paraules. Ja hi ha més de set mil retrats i autoretrats, tant d'homes com de dones i procedents no tan sols d'Eivissa, sinó de molts indrets del planeta. La majoria, val a dir-ho com a excepció en aquesta mena d'iniciatives, són boniques, i la majoria també recullen, des de tot arreu, aquest missatge en català (perdó, en eivissenc): "Eivissa diu no". Ara veurem què hi diuen el Consell, el Govern Balear i el sempre balbucejant ministre Soria. Però la metxa eivissenca ha tornat a prendre, impregnada aquest cop de petroli.