23/12/2020

24/12: El banc mimat

1 min

En aquests temps de pandèmia, quan les autoritats són tan rigoroses i exigents amb els horaris de bars, restaurants i comerços, em sorprèn –però és una sorpresa retòrica– fins a quin punt són amablement condescendents amb els horaris d’alguns grans bancs. I en concret amb la decisió de mantenir des de fa mesos una reducció dràstica dels horaris d’obertura i operativitat de les seves oficines, amb una informació justeta i rutinària i sense que s’endevini en la mesura cap protecció afegida a clients i treballadors. Pel que fa als clients, només els perjudica. Suposo que no són tots els bancs, la meva mala experiència ha estat amb el BBVA. Vull dir que amb la pandèmia s’ha obert la veda de l’intervencionisme públic en els horaris operatius del conjunt del sector privat, de manera que són les autoritats qui diuen a les empreses quan poden obrir i quan han de tancar, en nom del bé comú. Però aquest intervencionisme, que en altres temps m’hauria semblat excessiu i que ara es justifica per la pandèmia, no s’aplica amb la mateixa contundència a uns que a uns altres. Sembla que els poders públics, en això, acaben sent forts respecte als febles i febles respecte als forts. I els bancs, que són els forts, en surten mimats. I ells, a la seva.