BarcelonaDiu que va ser quan tenia 9 anys. El 26 de juny del 1985 va veure com ETA matava el carter d’Amurrio, el poble d’Àlaba on vivia, i llavors va decidir que es dedicaria a la política. O, dit d’una altra manera, a salvar la pàtria, perquè l’organització armada volia “matar Espanya” i no un carter de 63 anys. Santiago Abascal (Bilbao, 1976) va afiliar-se al PP quan tenia 18 anys. Portava la política a la sang, perquè el seu avi va ser alcalde franquista i alt càrrec del Movimiento, i el seu pare regidor del PP. Primer a Euskadi, després sota l’aixopluc d’Esperanza Aguirre a Madrid, Abascal va créixer com a polític, i ho va fer, a més a més, cobrant uns 90.000 euros anuals.
El novembre del 2013 va abandonar el PP per crear Vox. Tenia uns resultats discrets fins que la “reconquesta” -li encanta el concepte- iniciada a Andalusia el desembre passat el va catapultar a primera línia.
De discurs passional, sempre amb una rojigualda ben visible, Abascal promet defensar Espanya fins a les últimes conseqüències. I porta a sobre -tot i no haver fet la mili perquè anava endarrerit en els estudis- una pistola Smith and Wesson, una necessitat, diu, des que va sentir-se objectiu d’ETA quan militava al PP. Al seu fill Jaime -el gran de quatre, tinguts amb dues dones diferents- no li perdonaria mai una cosa: que traís Espanya. La resta ho podria entendre, fins i tot l’homosexualitat. Però Espanya és l’inici i el final de tot per aquest polític amb vocació de guàrdia forestal nascut, coses del destí, un 14 d’abril. El dia de la República.
