Alfred Bosch i el masclisme

Ciutadans ha presentat un escrit al Parlament en què considera que Alfred Bosch va mantenir una conducta “ofensiva, masclista i sexista” amb Lorena Roldán, a la qual va tractar amb to “elevat”, de forma “dominant, despectiva, inapropiada, vexatòria i intimidatòria”. Ell va dir-li: “A vostè potser li molesta que li parli alt i clar, senyora Roldán. Em sap greu, però és que s’ho mereix. I ara l'hi diré fluixet, que li agrada més: s’ho mereix”.

Que la va tractar amb to elevat és evident. De forma despectiva, cert. Inapropiada també, si deixem de banda els estàndards de Ciutadans. (Fa morir de riure que siguin precisament ells els que, en el mateix escrit, demanen “cortesia” al Parlament!) Vexatòria diria que no. I intimidatòria, tampoc. Ofensiva, sí. I anem al fons de la qüestió: sexista i masclista?

En primer lloc, jo diria que el masclisme és una forma de sexisme; per tant, atribuir-li les dues coses em sembla reiteratiu. Per què és masclista (i sexista) Alfred Bosch? ¿Per dir-li que “es mereix” que li parli en veu massa alta? Quan li diu que s’ho mereix no li està dient que s’ho mereixi com a dona, sinó com a membre del partit famós per muntar brega al Parlament. ¿Li hauria dit el mateix a Carlos Carrizosa? Diria que sí, perquè el que li està dient no l'hi diu, justament, a la dona que és Lorena Roldán, sinó a la líder del partit (que, a més, acaba de fer servir un to de veu també “elevat”).

Titllar de masclista qualsevol conducta per treure'n rendiments vistosos, com en aquest cas, és folcloritzar la xacra i contribuir a fer que no sigui presa seriosament en privat. Tenim un problema tan greu com el masclisme: l'electoralisme desbocat, que s'apropia dels problemes no per ganes de solucionar-los, sinó per treure'n proteïnes. No oblidem que va ser un membre de Ciutadans qui va dir, durant el ple del Parlament, que portaria la presidenta de la mesa a la presó, “Dale, dale, que está floja...” Intentaven aconseguir que plorés.