04/11/2020

Contra Trump

1 min

És tan fàcil, tan reconfortant, tan dolç estar contra Trump... Sembla, i és, normal estar contra Trump, i en aquestes terres de missió estem tan poc acostumats al consens... És curatiu tenir una causa amb consens. Bush ja era el dolent de consens. El denunciava el rei del populisme: Michael Moore. Et sents tan bé comprenent les raons –sempre desesperades, simplistes, amb arestes, tan analitzables– dels que el voten... Els errors que comet Trump són els que comet el rei emèrit: li agrada el sexe, el menjar, és individualista, primer va la família, no em vingueu amb refinaments estranys... Trump és nosaltres quan estem borratxos.

Trump és populista, i també és populista la manera d'anomenar-lo populista i també és populista la manera d'anomenar populistes els que anomenen populista el populista Trump. ¿Que potser no hi ha un tipus de literatura populista? ¿Que potser no hi ha una tele populista? ¿Un periodisme, un columnisme, un erotisme, una publicitat, una manera d'ensenyar matemàtiques i història, una cuina, una manera de fer vi, una arquitectura, un feminisme, una Església, populistes? ¿Tots som més simples que els nostres avantpassats? No ho sé. Els opuscles grecs escrits per savis erudits que critiquen comportaments ètics i polítics s'assemblen molt als programes de la Belén Esteban. Cervantes ja va fer una crítica al populisme dels llibres de cavalleries. No em queia gens bé George Bush, però Michael Moore, que el denunciava en aquells documentals tan populistes, m'enrabiava.

El populisme és com l'autoajuda: una metzina fàcil, una epidural per al part, alcohol per encarar el dia, metàfores com aquestes, crema antiarrugues, tint per als cabells, trobar guapos els fills, respirar sense la mascareta.