Entre cometes, rei

EscriptoraLa raó per la qual un rei és rei es basa, només, en una creença que podia tenir sentit a l’Edat Mitjana (quan els serfs de la gleva encara no tenien Twitter i, per tant, els senyors feudals no tenien haters) sustentada en el principi de la superioritat per raons de sang. Avui, seguir creient que gràcies als espermatozous hi ha un senyor que està per damunt nostre, davant del qual ens hem d’inclinar, és una excentricitat. Per això, els monarques i els monàrquics repeteixen a tort i a dret que el paper de la Corona (la sinècdoque ens estalvia fer servir una frase més concreta com “el paper dels reis”) és de representació.

En aquest context, el rei va i decideix anar a Davos a representar Espanya, i allà fa un discurs sobre el “conflicte polític a Catalunya”. S’ha escrit, amb encert, que es fa difícil imaginar-se la reina d’Anglaterra a Davos, dient que Anglaterra és una democràcia, però, en canvi, no es fa difícil imaginar-s’hi el rei del Marroc. I tant. Però també es fa difícil imaginar la reina d’Anglaterra fent un discurs per la tele justificant uns cops de porra policials contra uns votants escocesos, no?

El cas és que, en aquest discurs polític, segons explicava en Josep Maria Ganyet, que hi era, el rei va fer un gest (un gest literal, vull dir). Amb els dits índex i anular de cada mà va dibuixar unes cometes aèries. Allò que fa la gent òbvia per demostrar que està fent ironia o remarcant algun concepte, no fos cas que no l’entenguessin. Aquest gest li treu tota solemnitat, aurèola, superioritat i sang blava. Aquest gest l’iguala al poble i, per tant, l’invalida com a rei. Si fa aquest gest quan pronuncia un discurs, què diu quan sopa (i no el graven)? “Pues va a ser que no”? “Efectiviwonder”? “¿Qué me estás container?”?