Continuar entrenant-se amb l'ús de videojocs i realitat virtual

BarcelonaL'esport està aturat per les mesures de contenció del coronavirus. Les competicions s'han ajornat, no hi ha partits i la majoria d'instal·lacions esportives quedaran tancades les pròximes setmanes. El fet que els esportistes, com la resta de ciutadans, s'hagin de quedar a casa confinats obre un escenari incert que afecta, sobretot, la seva preparació de cara a l'eventual retorn a la rutina.

És evident que deixar d'entrenar-se i de competir en aquest moment de la temporada trenca tota la planificació dels equips i, encara que no sigui una qüestió prioritària –atesa la gravetat de la situació general–, desafiarà la imaginació de la majoria de preparadors físics, tècnics i científics esportius. ¿Hi ha cap manera de mantenir-se en forma des de casa? Més enllà de la part exclusivament física –i que ja ens ha deixat escenes curioses de ciclistes inventant-se el seu propi gimnàs en habitacions d'hotel–, ¿com pot minimitzar l'impacte d'una aturada d'aquesta mena un jugador d'un esport d'equip? ¿Es pot entrenar tàcticament sense els companys?

Aprendre a jugar amb l'ordinador

La primera resposta, purament instintiva, ens porta a un no molt contundent. No hi ha res que simuli l'entrenament de camp, l'entrenament real. Certament, res imita prou bé les exigències d'un partit de futbol, de bàsquet o d'hoquei –per esmentar alguns exemples–, però ja fa anys que la tecnologia lluita per fer-se un lloc en les rutines convencionals. Són molts els clubs i les empreses que han invertit en nous mètodes per millorar el rendiment dels seus atletes amb l'ús de videojocs, màquines específiques, ulleres estroboscòpiques i realitat virtual. Sona a ciència-ficció, però els seus partidaris defensen que funciona.

"Pensa més de pressa. Juga millor" és el lema d'Intelligym, un programa d'entrenament cognitiu basat en ordinador i que defensa que els esportistes que l'han seguit han millorat entre un 27% i un 30% el rendiment. Ha arrelat sobretot als Països Baixos i Alemanya. La Universitat Lliure d'Amsterdam (VU) va comprovar que IntelliGym entrenava habilitats cognitives com l'anticipació, l'atenció dividida, la consciència perifèrica, la memòria de treball i el canvi de tasques, i que això contribueix a millorar habilitats que al camp es tradueixen en millora dels moviments amb pilota i sense, transicions, defensa i posicionament.

Des del Canadà, Jeremy Rupke (@CoachJeremy), un jugador i entrenador d'hoquei sobre gel, ha reflexionat sobre si els videojocs ajuden o no a entendre i jugar millor el seu esport. Creu que per entendre determinats moviments i conèixer detalls tècnics, el videojoc és una gran eina. Bob Nielsen, un tècnic expert en l'entrenament de joves a Philadelphia, defensava que jugar amb la consola pot tenir beneficis perquè "dona una perspectiva aèria que permet veure millor els espais i entendre determinats moviments que, a la pista, no s'arriben a veure". És una reflexió semblant a la que recollia el 2011 un article d'Adam Kimelman a la NHL, en què reconeixia que els jugadors fins i tot aprenen a fer accions tècniques que prèviament han vist i provat amb el comandament a les mans.

El debat entre si aquest exercici cognitiu és transferible després al terreny de joc és una de les qüestions que més conflicte generen entre els especialistes, sobretot els del futbol, que defensen la diferència entre respondre a estímuls amb els peus o amb extremitats dominants, com els braços i les mans. "No tenim clara quina coordinació s'activa quan els estímuls sensorials i les respostes motores són diferents de les del joc del futbol. No és el mateix que percebis per via visual, auditiva o sensorial tocant rivals i que hagis de respondre-hi corrent, movent-te o xutant una pilota, que quan perceps alguna cosa en 2D en una pantalla, i la resposta és pitjant un botó sota la coordinació dels ulls i les mans", diuen des de l'àrea de tecnologia i innovació del Barça, que fa un temps que ha incorporat el debat al Hub del club.

Innovació alemanya

Per trobar més transferència al joc, fa anys que a Alemanya s'experimenta amb diferents màquines creades per potenciar aspectes tècnics com la passada i el control orientat en un entorn manipulable tecnològicament. A Dortmund es van inventar el Footbonaut, una mena de gàbia robotitzada, plena de panells lluminosos, en què un jugador situat al mig rep pilotes a diferents velocitats i trajectòries, i les ha de tornar amb una passada, en la direcció que li marqui el panell il·luminat. S'avisa de l'enviament de la pilota amb un llum vermell i es marca on s'ha de fer la passada amb un llum verd. Marc Bartra, en la seva etapa al Borussia, en va gaudir molt.

Un altre invent, segell del Hoffenheim, és la màquina Helix, un videojoc que es projecta en una pantalla gegant que envolta 180 o 270 graus el futbolista. Se li projecten diferents imatges i se li demanen diferents reptes per posar a prova la seva habilitat cognitiva. "No fem servir cap pilota, l'objectiu és entrenar la capacitat perceptiva i mental del jugador, no la seva capacitat física", afirmava per a la Bundesliga el fisiòleg esportiu del club alemany, el doctor Jan Mayer. "Un entrenador ens va demanar si podíem fer més ràpids els seus jugadors en la presa de decisions. Amb l'Helix volem veure si el jugador és capaç de concentrar-se i resoldre bé en situacions estressants i reals".

A Alemanya també ha tingut recorregut l'entrenament dels porters amb ulleres estroboscòpiques, que els limiten la visió i els obliguen a apujar el nivell d'atenció i de concentració. L'experiment amb Oliver Baumann, del Hoffeinheim, li va fer millorar en 31% la incidència de gols encaixats i el va situar com el segon porter amb més aturades de la Bundesliga l'any 2017, només per darrere de Manuel Neuer. "Quan jugo sense les ulleres sento que m'és molt fàcil blocar les pilotes i estic més concentrat", reconeixia.

Una de les primeres innovacions alemanyes va ser l'Speedcourt, un espai d'estimulació cognitiva i motora per treballar la capacitat de reacció i d'acceleració dels jugadors. El Reial Madrid ja el feia servir el 2013 amb Ruud van Nistelrooy, i d'altres clubs de la Bundesliga, com el Bayer Leverkusen, l'han lluït als seus perfils.

N'hi ha versions més casolanes que farien el mateix efecte i que demanen menys infraestructura, com aquest invent que mostra Football Brain Training al seu perfil de YouTube.

Sense sortir del menjador

Tot i que les opcions anteriors no necessiten tot l'equip actiu, és evident que tampoc es poden resoldre al menjador de casa. L'única solució per fer-ho tot aixecant-se del sofà ens porta a la realitat virtual, un univers que ja s'ha anat obrint en l'esport de rendiment. A Anglaterra l'empresa Rezzil, en la qual fins i tot el defensa Vincent Kompany ha invertit, ha seduït clubs com el Liverpool i el Manchester City. Té diferents programes, des dels que posen a prova les habilitats perceptives i motrius dels jugadors fins als que permeten als futbolistes recrear situacions de joc i percebre quina hauria pogut ser la millor solució tàctica. Ara que la competició estarà aturada, sembla la millor manera de mantenir-se en joc.

Activar-se amb paper i boli

Si es prefereix, però, també es pot mantenir el cervell actiu amb menys tecnologia, tirant de testos neuropsicològics com el D-KEFS (test de funció executiva Delis-Kaplan). En el seu dia, el doctor Torbjörn Vestberg -una eminència en el sector- va fer proves amb Xavi Hernández i Andrés Iniesta, amb tasques amb números i patrons, formació d'elements sortejant obstacles i planificació espacial, i va constatar que eren "molt ràpids percebent tot el que tenien al voltant". Pot ser un altre passatemps útil, i segurament més assequible, per al futbol mentre duri el confinament.