"Espanya és una madrastra"

Dissabte a la nit a La Sexta noche entrevistaven José Bono. Iñaki López li feia el qüestionari d'actualitat, en què senzillament deixava anar temes com qui tira sardines als dofins. Després de la pausa de publicitat, i havent fet servir Catalunya com a esquer perquè la gent no marxés amb els anuncis, va tocar abordar la consulta. Sense fer cap pregunta, li va posar el vídeo de Rajoy a la convenció del PP a Barcelona en què assegurava que amb ell de president ni hi haurà referèndum ni independència. I a continuació José Bono va deixar anar un discurs de tres minuts i mig sobre el procés. Demagògic, esbiaixat, bel·ligerant, assegurava: " Se dice y se explica a los niños catalanes que España es una madrastra, que les roba... ¡Es victimismo! " Tot el discurs en primer pla i sense interrupcions. " Para mi la secesión es algo anticuao, transnochao, rancio, trabucaire, carlistón... Lo verdaderamente moderno es lo solidario ". I aquí el seu míting va anar derivant, sorprenentment, en el perill de la puresa de races i una oda al mestissatge de la sang: " Cuando las cosas se ponen a ser puras, puras… y se casan los primos con los primos, luego los hijos no salen bien. Si lo verdaderamente importante es que mezclemos nuestras sangres, nuestras culturas. Que la pureza identitaria no tiene sentido ". I va arribar aquell moment en què es fa efectiva la llei de Goldwin, segons la qual a mesura que una discussió s'allarga, la probabilitat que aparegui una comparació en què es menciona Hitler o els nazis tendeix a u: "Alguien dirá, algún tonto, que yo he dicho a Cataluña lo que yo digo referido a Alemania. Pero en Alemania cuando empezó a ser sospechoso ser alemán y ser judío las cosas fueron mal ". I mentre degenerava el discurs en si uns ciutadans se sentien superiors a la resta, va buscar una conclusió èpica: " Siento España hasta el tuétano de mis huesos ", amb una sentència final ben grandiloqüent. La claca del plató es va desfermar i el presentador, que no havia obert la boca en tot el míting televisiu, va dir: " Bueno, vamos a continuar con otros temas de actualidad ". Iñaki López (que a molts altres convidats no ha gosat preguntar per Catalunya) fa entrevistes en què no qüestiona, no interromp, no demana matisos, no repregunta, no posa en dubte. Es relaxa en la teoria que "tot són opinions respectables" i sembla que ni tan sols escolti. Només passa llista dels temes que té anotats al paper. Aviat posaran màquines en lloc de professionals i els polítics hi podran evocar els seus mítings demagògics enregistrats. I molts encara tindran la barra de dir-ne periodisme.