Misc 17/09/2020

Els ajuts europeus antipandèmia no arribaran fins a l'estiu que ve

Primer cal superar el periple burocràtic per aconseguir l'aprovació de tots els Parlaments nacionals

i
Júlia Manresa Nogueras
3 min
El ministre de Finances holandès, amb la ministra d'Economia espanyola

Brussel·lesPerquè comencin a arribar els ajuts europeus antipandèmia als governs nacionals, caldrà primer superar un periple burocràtic que ha de recórrer els vint-i-set Parlaments (i potser algun més) dels països de la Unió. La Comissió Europea té clar que és gairebé impossible passar amb èxit totes aquestes fases abans del juny del 2021, tal com inicialment es preveia. Així ho han admès fonts europees aquest dijous, quan l'executiu comunitari ha presentat les guies perquè els governs puguin començar a preparar els plans de sol·licitud dels fons.

"A finals de la primera meitat del 2021 seria realista, però això comptant que el procés va ràpid", han apuntat les mateixes fonts deixant entreveure que el més possible és no poder començar a desemborsar els diners fins al juny. De fet, el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, ja va admetre abans de l'aturada de l'estiu en una entrevista a La Repubblica, que no ho veia factible fins a la segona meitat del 2021. Mentrestant, sí que s'han activat amb més celeritat altres mecanismes de crèdit com el Sure, el fons per finançar ERTOs al qual Espanya ha demanat 20.000 milions d'euros. Però els ajuts directes encara no estan a punt.

¿Però no havien acordat ja els líders europeus la posada en marxa d'un fons de recuperació? Sí, al juliol, després de nits sense dormir i dures negociacions, els líders europeus van acordar un pla de recuperació de 750.000 milions, a repartir entre transferències directes (390.000 milions) i crèdits barats. Més enllà del volum de les xifres, el gran valor de la proposta en termes polítics és que implica que per aconseguir aquests diners la Comissió emeti deute i, per fer-no, necessita el permís de tots els estats de la UE a través de la ratificació parlamentària, perquè implica elevar el sostre de recursos propis per avalar l'emissió de deute.

Inicialment, s'havia parlat de fer arribar els diners a la primera meitat del 2021 i, fins i tot, durant la negociació Itàlia havia posat sobre la taula l'exigència de crear un mecanisme pont per poder accedir als diners a finals del 2020. Tot plegat s'endarrereix un any. Els diners que Brussel·les preveu començar a desemborsar aquest 2021 són només un 10% dels fons aprovats, una espècie d'avançament que segueix l'esquema que demanava Roma però un any més tard. En total, a Espanya li pertoquen 140.000 milions d'euros (72.700 en transferències i 66.300 en préstecs). Dels ajuts directes, 43.480 milions d'euros estarien disponibles per a l'Estat entre 2021 i 2022 i 15.688 quedarien reservats per al 2023 en funció de l'impacte de la crisi.

La UE és un gegant burocràtic complex i, tenint en compte que es tracta d'un mecanisme d'ajuts nou, enllestir-lo en un any és temps rècord. D'entrada, qui està accelerant el procés és l'Eurocambra, que dimecres va fer el primer pas acceptant que la Comissió emeti deute per finançar l'instrument de recuperació. Però falta el més complicat, que Parlaments com l'holandès no posin traves al deute comunitari i que l'hongarès no ho faci servir com a moneda de canvi per evitar que s'imposi un control estricte del compliment de l'estat de dret.

Però no s'acaba aquí. Mentre tot això es posa en marxa amb l'objectiu de tenir la legislació acabada de coure l'1 de gener, els governs que vulguin diners han de presentar uns plans nacionals de reformes, alineats amb els objectius europeus (transició ecològica i digital, eficiència energètica, reforma dels sistemes judicials, desplegament del 5G...). Poden començar a presentar-los a partir del 15 d'octubre en forma d'esborrany, però tenen temps fins al 30 d'abril del 2021. Aleshores, Brussel·les té dos mesos per estudiar-los i (per exigència dels Països Baixos) els vint-i-set governs europeus hi han de donar el vistiplau amb el risc que un d'ells activi el mecanisme d'emergència si no ho veu clar i, per tant, vulgui discutir un dels plans i alenteixi encara més tot el procés. Tot plegat és el que fa pensar que fins al juliol és gairebé impossible que arribi un euro a les capitals.

stats