Misc 21/01/2021

La reforma de l'euroordre, un debat espanyol exportat a l'Eurocambra i (per ara) sense conseqüències legals

El Parlament Europeu hi ha votat a favor però ha de ser la Comissió qui iniciï el canvi legislatiu

3 min
Carles Puigdemont fa la seva primera intervenció al plenari de l'Eurocambra a Estrasburg

Brussel·lesL'exili dels polítics independentistes a Bèlgica i Escòcia va provocar diverses negatives a la seva extradició de diferents instàncies judicials europees, cosa que va agitar a Espanya el debat sobre el sistema d'euroordres europeu. Partits com el PP, Ciutadans i Vox van començar a reclamar que els delictes de sedició i de rebel·lió també permetessin l'extradició automàtica i, finalment, la pressió es va traduir en l'elaboració d'un informe de proposta legislativa a l'Eurocambra que ha sigut aprovat aquesta setmana per una àmplia majoria i que demana incloure delictes contra la integritat constitucional comesos amb violència en el llistat d'aquells que permeten l'extradició automàtica. De moment, però, no tindrà conseqüències legals.

L'informe, impulsat per l'eurodiputat del PP Javier Zarzalejos, va ser aprovat aquest dimecres per 444 vots a favor, 139 en contra i 110 abstencions i proposa incloure fins a 10 delictes nous en l'extradició automàtica. La seva elaboració ha exportat un debat gairebé exclusivament espanyol dins l'Eurocambra, on eurodiputats com Zarzalejos però també Maite Pagazaurtundúa (Cs) o Jorge Buxadé (Vox) hi han tingut especial presència. Buxadé, de fet, recordava aquest dimecres que el primer a proposar aquest informe va ser el seu partit.

Però què suposa exactament aquest informe? A la pràctica és un posicionament polític de l'Eurocambra i no implica cap reforma legislativa, que hauria de dur a terme la Comissió Europea. Tot i això, com ha explicat aquest dijous el mateix Zarzalejos en una roda de premsa, Brussel·les ha canviat el to lleugerament des que es va iniciar el debat: "La Comissió Europea ha fet un recorregut molt positiu. En gairebé un any i mig hem passat d'una Comissió molt reticent a considerar qualsevol modificació a un comissari que [...] ha expressat les coincidències amb l'enfocament d'aquest informe".

El comissari de Justícia, el belga Didier Reynders, es va mostrar inicialment poc procliu a modificar-lo quan es va debatre per primer cop l'esborrany del text. Aquesta setmana, però, va fer notar més predisposició: "La llista, tal com està, cobreix la majoria dels delictes que els estats consideren greus dins la UE. Dit això, la Comissió analitzarà la qüestió detalladament per veure si n'hi ha més que s'hi haurien d'incloure o bé si és necessari definir amb més precisió els delictes que ja s'hi mencionen". Tanmateix, en cap moment va fer referència als delictes contra la integritat constitucional, sinó als delictes d'odi o de violència de gènere.

El PSOE i Podem, vots oposats

Sigui com sigui, no hi ha cap garantia que Brussel·les s'embranqui en una reforma que seria complexa, perquè requeriria la unanimitat de tots els estats membres per la seva aprovació definitiva. El que sí que hi ha hagut és un debat marcadament espanyol a l'Eurocambra durant aquest any al voltant d'aquesta qüestió, que va culminar dimecres amb una votació en què el PP, el PSOE i Cs van votar conjuntament a favor, mentre que Podem, ERC i Junts hi van votar en contra. Vox finalment es va abstenir i va argumentar que "els socialistes hi han col·locat diverses condicions ideològiques". Buxadé explicava ahir en un comunicat que rebutgen que s'inclogui que els delictes contra la integritat constitucional han de ser "amb violència" per estar dins la llista, tal com va aconseguir matisar el PSOE.

El debat també ha mostrat les diferències entre el PSOE i Podem a l'hora d'abordar la situació dels exiliats independentistes. El partit lila considera que l'informe ha implicat una "instrumentalització" per part de la "dreta espanyola", que pretén "canviar l'euroordre basant-se en un cas particular". Les europarlamentàries Eugènia R. Palop i Idoia Villanueva creuen, amb tot, que el PP busca que hi hagi "menys control judicial en els processos d'extradició". Unes acusacions que secunden els eurodiputats de Junts, que van emetre un comunicat titllant l'informe de "maniobra". Zarzalejos, amb tot, ha negat aquest dijous que el cas estigui "polititzat".

stats