Federalisme i unitat d'Espanya

Juliol del 2013. Excavacions al carrer Nicaragua de BCN. Som al moment en què el cap dels arqueòlegs fa una troballa que canviarà la història (o més): "És aquí!!! Per fi!!! És el federalisme i l'Espanya plural de principis de l'any 2000. I estan pràcticament intactes, amb la seva ordinalitat i tot". "Ordinalitat? -exclama un jove membre de l'expedició-. Què coi és l'ordinalitat?" "L'ordinalitat és el gran concepte -respon cofoi el cap d'expedició-. És el ciment que solidifica el federalisme, la gran idea de futur". "Però qui parla avui en dia d'ordinalitat? Algú la reivindica?", pregunta el mateix jove. "Sííí" -clama el cap d'arqueòlegs-, les masses anhelen l'ordinalitat. I l'aclamen, el federalisme. I ho fan amb tanta força que ja puc dir que aquest moment passarà a la història". "I tant -replica la mateixa veu-, en això estem totalment d'acord. De fet, ara mateix ha passat a la història. I per sempre més".

A la mateixa hora, excavacions al carrer Génova de Madrit (no ciutat sinó concepte). El cap d'arqueòlegs és al sofà veient l'etapa del Tour. Un dels seus ajudants l'interpel·la: "¿No creu que hauríem de treballar una miqueta i buscar la unitat de la pàtria indivisible?" "Treballar, dius? -exclama el cap-. No, el treball cansa i, sobretot, provoca moviment. I el moviment no és bo. Mira, xicot, ¿per què cal embrutar-se fent forats si podem solucionar les coses tranquil·lament? Va, truca al Constitucional i que avui em portin una pizza amb doble de llei de mercat i un Pla Hidròlogic que no ho sembla. Ah, i que sigui rapidet, que comença la final de Wimbledon".