Fent net de l’empatx demoscòpic de les eleccions espanyoles

BarcelonaBon Nadal. I, parlant d’empatxos, avui pot ser un bon dia per recuperar algunes de les moltes prediccions que, durant la campanya del 20-D, els diaris van esbombar des de les seves portades. A veure com han funcionat. 'El País' atorgava un 18,2% de vot a Ciutadans. Es va quedar en 13,9%. Aquests 4,3 punts de diferència suposen un error del 23%. 'El Periódico' assignava entre 103 i 107 diputats al PP: van ser-ne 123. 'La Razón' deia que Rajoy li trauria 7,9 punts a Sánchez. Van ser 6,7. Error? 15,2%. I va projectar 49/51 escons a Podem, quan en van ser 69. És a dir, el 40% més. Si de cada deu articles jo m’equivoqués en quatre, probablement ara ja no hi hauria cap incaut llegint aquesta columna. Però com que la demoscòpia té un punt –o tres– d'acte de fe, en tant que marca una tendència en un moment molt concret, sempre fa de mal fiscalitzar. O sigui: avall que fa baixada (i portada). 'El Mundo' afirmava que Rivera superaria Iglesias en 1,2 punts. Però Podem va acabar guanyant Ciutadans per 6,8 punts. Marge d’error aquí, 666%.

Tots aquests exemples preclars són dels darrers dies. Però el bombardeig demoscòpic va començar molts mesos enrere. L’enfitament demoscòpic a què la premsa sotmet els seus lectors només s’explica per la facilitat que tenim d’oblidar una portada amb la portada de l’endemà. Potser sí que Espanya es lleva un dimarts podemita, aquell dijous socialista, l’endemà divendres vira al taronja ciutadà i diumenge vota el PP. Però aleshores no val la pena escarrassar-s’hi, oi? A menys, esclar, que en comptes de predir el vot el que es pretengui és orientar-lo.