El derbi de Reis al Camp Nou és de color blaugrana (5-0)

BarcelonaL’èpica es va citar el dia de Reis al Camp Nou. Eye of the tiger de Survivor, sonava pels altaveus. Les jugadores del Barça sortien a escalfar. Una escena que es repeteix partit rere partit a l’Estadi Johan Cruyff, aquest cop es va donar en un escenari més imponent. Davant de més de 97.000 seients buits, les jugadores dirigides per Lluís Cortés van trepitjar la gespa del Camp Nou per primer cop en la història del femení blaugrana. Com ja va dir el seu tècnic a la prèvia, els Reis d’Orient els van portar un regal enorme. Commemorant els cinquanta anys del primer -i únic- partit de l’equip a l’estadi, el derbi contra l’Espanyol de la catorzena jornada de la Primera Iberdrola va canviar per un dia Sant Joan Despí per Barcelona.

Al Camp Nou tot sembla excepcional. La sortida del túnel de vestidors, l’himne sonant quan les jugadores -ja uniformades- sortien a la gespa precedides de les col·legiades, la foto de rigor... Amb el neguit (i el fred) al cos de les 22 jugadores al verd, l’àrbitre va assenyalar l’inici del partit. Des dels primers instants, l’esfèrica i el domini territorial va ser de color blaugrana. Tanmateix, el plantejament defensiu de l’Espanyol va complicar, d’entrada, l’encert del Barça.

L’Espanyol no podia sortir de l’àrea

La primera gran ocasió va sortir de les botes de Mariona als 8 minuts de joc, sense que el xut veiés porteria. Aitana Bonmatí i Melanie Serrano també van tenir rematades clares, però sense fortuna. No va ser fins al minut 25 que l’Espanyol va aconseguir controlar uns instants del matx i va arribar a la porteria de Sandra Paños amb un xut de Laura que la portera d’Alacant va poder aturar sense gaires problemes.

Quan semblava que seria el primer cop en tota la temporada que les blaugranes marxarien al descans amb el comptador a zero, va aparèixer Alexia Putellas. Havia de ser ella. La de Mollet va ser la primera a marcar quan el Barça es va estrenar al Cruyff i ella va ser l’encarregada d’obrir la llauna i fer el primer gol oficial de les blaugranes a les porteries del Camp Nou. En l’últim sospir abans de la mitja part, la capitana va rematar de cap un córner i va enviar l’esfèrica al fons de la xarxa sense que Quesada pogués fer res per evitar-ho. La rauxa va esclatar entre les jugadores blaugranes, que van acabar per terra celebrant la diana de Putellas. Eren conscients que estaven fent història.

Al segon temps les forces es van desigualar. Sense la tensió d’haver d’obrir el marcador, l’equip de Cortés va sortir més alleugerit i se’l va veure passar-s’ho bé. No van passar ni cinc minuts de la segona meitat i Marta Torrejón va fer el segon gol de l’enfrontament. Aprofitant un mal refús de la defensa perica a rematada d’Aitana, la lateral va creuar un xut potent i va desfer les teranyines de l’escaire dret de la porteria de Quesada.

Premi a la trajectòria de Melanie

El tercer va emanar de les botes de Melanie Serrano, com si d’un regal es tractés. La històrica jugadora blaugrana, que fa 17 temporades que vesteix la samarreta culer, va enviar la pilota com un míssil dins de la porteria. Quan va xocar contra la xarxa, un crit d’eufòria es va sentir a tot l’estadi, mentre corria a la banda i s’abraçava a les seves companyes. Un gol històric que fa justícia a una jugadora de rècord.

En els minuts finals i amb Martens, Leila i Hermoso a la gespa, el Barça va continuar perenne a l’àrea blanc-i-blava. Va ser la neerlandesa la que, a vint minuts del final, va fer el 4-0 amb un cop de cap gairebé d’esquena. La davantera va signar així el seu quarantè gol des que milita com a blaugrana, però encara hi va haver més temps per arrodonir el marcador. En una acció col·lectiva, Crnogorcevic va aconseguir acompanyar un xut de Mapi des del lateral de l’àrea gran i va sentenciar el matx.

Amb el xiulet final, els ulls han marxat cap a les grades. Tot i estar buides, van acollir el dia en què les jugadores de Cortés han tornat a ensorrar un mur. El Barça segueix imbatut, sentenciant partits amb gran marge de gols i amb la Champions en el punt de mira. Ara una altra fita ha caigut i la gespa del Camp Nou ja les coneix. Tant de bo aquestes nits de futbol a l’estadi culer es repeteixin més sovint.