27/8: Ficció d’estat

BarcelonaEl govern espanyol vol vetar el Pla d’Acció Exterior de la Generalitat perquè diu que presenta Catalunya com “una ficció d’estat”. L’acusació és poc jurídica i molt ideològica. I neix d’un vell prejudici ideològic. La Generalitat presenta Catalunya com una nació. I en la cultura política espanyola –on el poder ho és tot–, sistemàticament es confon nació i estat, que es consideren sinònims. Si la Generalitat presenta Catalunya com una nació –com fa també l’acció exterior del Quebec, Flandes o Escòcia, per exemple–, ja l’estaria presentant com una ficció d’estat. Per a aquesta ideologia, que suma des del jacobinisme de Borrell fins a l’integrisme d’Aznar, i més enllà (cap a la dreta), només hi pot haver un estat, perquè només hi ha una nació. La nació espanyola. Ja ho deia la Constitució de Cadis, que per cert hi incloïa entre d’altres els qui avui serien filipins, argentins o mexicans. Llavors l’expressió 'estat plurinacional' els sembla una contradicció. Per tant, el problema (i, en el fons, l’acusació) és presentar Catalunya com una nació. Encara que la Constitució espanyola parli de nacionalitats. Com tantes vegades, la pràctica de l’estat espanyol és més retrògrada que la seva mateixa Constitució, a la qual tantes vegades apel·len.