03/12/2020

Fills d’un monstre

2 min

La plataforma HBO acaba d’estrenar Baby god, un documental que ens descobreix la conducta aberrant d’un ginecòleg que va fundar un hospital per a dones a Las Vegas. El Dr. Quincy Fortier es va fer famós a Nevada per l’èxit en els seus tractaments de fertilitat. Amb els anys, però, els fills nascuts d’aquells embarassos van descobrir un fet que capgiraria la vida de desenes de persones. Fortier es va dedicar a inseminar centenars de dones sense explicar-los que ho feia amb la seva pròpia esperma i no amb la dels seus marits. També va fecundar dones que ni tan sols tenien intenció de quedar-se embarassades i que només havien anat a la consulta per raons mèdiques o revisions ginecològiques. Algunes d’elles ni tan sols havien tingut mai relacions sexuals. La trama es va tornant més escandalosa, fosca i terrible a mesura que avança el relat. S’acaben descobrint aspectes pertorbadors de la vida familiar d’un metge que durant quaranta anys d’ofici va estar ben considerat i fins i tot la justícia va protegir-lo de les denúncies. Fortier va morir el 2006 sense patir les conseqüències de la seva conducta, que ell i dues de les seves filles justificaven com un gest d’altruisme.

El pitjor del documental és el títol. Tot i que retrata un metge amb deliris d’exercir de pare i Déu, cau en l’error habitual dels mitjans d’utilitzar conceptes vinculats a la mística i la glòria per batejar criminals i violadors. La història, però, està molt ben narrada. En els primers minuts de documental detectes no només la voluntat d’explicar el cas sinó d’oferir un subtext amb perspectiva de gènere. Arrenca amb enregistraments de declaracions de Fortier i amb unes entrevistes a alguns dels seus col·laboradors, que van practicar el mateix sistema d’abús. La directora Hannah Olson aconsegueix gravar-los de tal manera que posa en evidència el patró mental d’uns metges misògins que tracten les dones com objectes manipulables. El moment en què un d’ells mostra a càmera les fotografies que té al mòbil, el llenguatge i el to que fa servir per parlar-ne o com l’altre metge utilitza símils sexuals per explicar la seva professió és esgarrifós. Però la directora aconsegueix posar de manifest un tipus d’atenció mèdica abusiva amb les dones que durant molts anys era normal perquè els metges es consideraven déus que s’havien de venerar. Olson fa una recerca exhaustiva dels fills de Fortier, els entrevista i aprofundeix en un seguit de traumes i reflexions sobre el poder de la genètica, el turment de ser fills d’un monstre, les angoixes per les semblances físiques, els misteris vitals que han patit i les conseqüències devastadores que ha tingut per a les seves famílies descobrir que les seves mares van ser violades d’una manera que ningú no s’havia plantejat mai abans. Un thriller mèdic que subtilment juga a crear enigmes entre la casualitat i la predestinació. Possiblement, als Estats Units el documental provocarà que apareguin molts més fills del Dr. Fortier. Una història més d’abusos contra les dones i d’impunitat que, com a mínim, demostra sensibilitat amb les víctimes.