El final de la comèdia

S’han acabat les incerteses. Abu Dhabi, com volia Ecclestone, proclamarà el nou campió mundial de F-1 gràcies al barem de puntuació doble. La cursa d’Interlagos també marca el final de les especulacions. Ferrari anunciarà a Yas Marina el fitxatge de Sebastian Vettel. Allà hi serà Sergio Marchione, el primer executiu del grup Fiat-Chrysler, i nou president de Ferrari des del dia 13 d’octubre. No podia escollir un escenari millor, tenint en compte els interessos que la marca té a la regió.

Acte seguit, McLaren farà saber que Alonso torna amb ells, després de sortir per la porta del darrere a finals del 2007. La pressió d’Honda per contractar-lo ha pogut més que l’afany de revenja de Ron Dennis.

Quan Red Bull va comunicar a Suzuka que Vettel posava punt final a 15 anys de relació amb la marca de begudes, va traspassar una patata calenta als rivals i va posar Ferrari en un compromís. Amb Vettel a Maranello, què fem amb Alonso?

Des d’Itàlia diuen que l’han fotut al carrer, però la realitat és una altra. L’asturià s’ha cansat d’esperar un cotxe que no ha estat mai a l’altura de la necessitat que reclama la recerca del tercer títol. És Alonso qui marxa. Però l’anunci s’està dilatant tant perquè les negociacions al voltant de la resolució d’un contracte que encara s’allargava fins a finals del 2016 no són fàcils. Hi ha 50 milions d’euros en joc. És el que reclamen a l’espanyol, que té la paella pel mànec, sabent que ja han contractat l’alemany. Però ningú mou fitxa, perquè qui ho faci primer s’haurà de gratar la butxaca. D’aquí que tots vinguin amb romanços en aquest exercici d’hipocresia que està sent aquest final de temporada. Probablement Vettel patirà l’any vinent. Aquest equip no canviarà d’un dia per un altre, víctima de la prepotència històrica que condiciona el seu tarannà erràtic. Però Alonso no ho tindrà fàcil. Tornarà a guanyar un Mercedes.

Com diu Tonio, protagonista de l’òpera Pagliacci, “ la commedia è finita”. Quina pantomima tot plegat!