La fiscalia no va buscar que Forcadell es retractés

MadridLa lectura de les notes de diferents lletrats presents durant les declaracions dels membres de la mesa del Parlament de dijous passat -a l’espera de l’àudio que oferirà el Suprem en els pròxims dies- dona una conclusió preliminar: la fiscalia no va donar cap oportunitat a l’interrrogatori a Carme Forcadell perquè es retractés o perquè abjurés de la via unilateral per arribar a la independència, ni tampoc perquè acceptés l’article 155 de la Constitució.

Aquest objectiu, en canvi, era molt clar quan es va acabar el torn de Forcadell i els fiscals van preguntar als altres quatre membres (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet), per a qui la fiscalia també tenia intenció de sol·licitar presó incondicional.

L’interrogatori de Forcadell el va dur a terme la fiscal de sala Consuelo Madrigal, ex fiscal general de l’Estat, amb assistència del fiscal Fidel Cadena. Van ser gairebé dues hores i mitja de preguntes i respostes, la majoria repetitives, segons alguns lletrats consultats, fins al punt que el magistrat instructor, Pablo Llarena, va interrompre la fiscal en una ocasió. “Senyora fiscal, això ja ho ha preguntat diverses vegades i se li ha respost. No hi insisteixi més”, va apuntar Llarena, sempre amb to professoral, segons el relat d’un dels lletrats. La fiscal Madrigal, amb to respectuós però insistent, va fer preguntes llargues. A mesura que avançava l’interrogatori, el fiscal Cadena li xiuxiuejava alguna precisió, altres vegades li passava apunts en paper perquè repreguntés.

En relació amb l’aplicació de l’article 155, Forcadell va explicar que ella l’havia implementat al Parlament adoptant la resolució de dissoldre’l. La fiscal Madrigal li va preguntar sobre la votació de la DUI, és a dir, sobre el fet, no sobre si Forcadell l’aprovava o es retractava. Forcadell va respondre, segons les notes d’alguns lletrats que l’advocat de Forcadell, Andreu Van den Eynde, ha confirmat a l’ARA: “La declaració d’independència no es va tramitar. La seva votació no va ser sotmesa a aprovació de la mesa del Parlament. Aquesta iniciativa era una proposta dels grups parlamentaris. Era una declaració política”.

Madrigal va preguntar què volia dir amb “declaració política” i Forcadell va dir: “Que era simbòlica. No va ser publicada després de la seva aprovació”. Segons Van den Eynde el concepte de declaració simbòlica sense contingut normatiu ja s’havia exposat amb anterioritat, abans de la declaració del 27 d’octubre, en relació amb algunes conclusions de la comissió d’estudis del procés constituent del Parlament, i sobre els quals Forcadell va ser preguntada al TSJC.

A diferència de l’advocat Xavier Melero, que sí que va preguntar als seus clients -Corominas, Guinó i Barrufet- sobre la DUI i la seva actuació política futura per obtenir una retractació, Van den Eynde no ho va fer amb Simó i Forcadell.

El fiscal Cadena va demanar presó incondicional per a Forcadell, Simó, Corominas i Guinó, i presó eludible amb fiança per a Barrufet. Melero aleshores va preguntar per què Barrufet rebia un tractament diferent si els seus tres clients havien declarat el mateix. Per aquest motiu Llarena va concedir el torn d’última paraula per preguntar als querellats si sostenien el mateix que Barrufet. Forcadell va ser la primera a parlar. Va explicar que pensava acudir a la justícia les vegades que fos necessari i que no tenia intenció d’eludir-la, i que volia continuar en llibertat precisament per poder defensar-se. També va repetir que el Parlament estava dissolt per l’aplicació del 155 i que ella mateixa havia convocat la mesa de la diputació permanent. Els altres querellats van ser més explícits en la línia del que volia sentir el magistrat.

Segons Van den Eynde i alguns advocats presents, en aquest al·legat Forcadell no va parlar expressament de la Constitució, el marc constitucional o la unilateralitat.

Si es llegeix amb atenció la interlocutòria de Llarena, que pren com a fet definitiu la declaració dels cinc querellats sobre l’article 155, sorgeixen algunes sospites sobre l’ordre dels arguments i el que potser podia contenir un esborrany preliminar. Per exemple, Llarena diu que “tots els querellats” van acatar la legalitat o renunciaven a fer política fora del marc constitucional, però després, en diferenciar Barrufet de la resta, no citava Forcadell. Potser la raó per demanar presó amb fiança és el fet que els cinc de la mesa són el “front” parlamentari del que el jutge defineix com “el procés secessionista”.

“L’interrogatori despulla el propòsit d’il·legalitzar una ideologia independentista no violenta”, explica a l’ARA Van den Eynde, que va recomanar a Forcadell que no assistís a la manifestació de dissabte pels riscos que se li atribuís, en aquest marc ideològic, una reiteració delictiva: “Però a més per raons humanitàries, per la tensió acumulada”.