'De fora vingueren...', carta a la reina Letícia

Poques persones veig que despertin tants recels com tu. T’has proposat la quadratura del cercle: ser reina sense deixar de ser plebea. Tenir un peu a dins i un a fora, gràcies a una gestualitat exagerada que vol mostrar-nos a cada moment que estàs més a prop nostre que d’ells.

Hi ha una pregunta habitual en molts qüestionaris periodístics: com et veus d’aquí 10 anys? Els entrevistats aventuren respostes més o menys enginyoses, però la veritat és que ningú sap què li espera aquella mateixa tarda. M’imagino l’any 2003 venint a TVE a fer-te una entrevista quan presentaves el Telediario del vespre i eres una dona divorciada i d’idees republicanes. Què m’hauries contestat si t’hagués preguntat com t’imaginaves d’aquí 10 anys? “Seré reina”, m’hauries dit. “Coneixeré un príncep, m’hi casaré el 2004 i el 2014 em convertiré en reina d’Espanya”.

Impensable. Com també hauria sigut impensable aventurar tot el que li passaria en aquests 10 anys a la família reial espanyola. Que una infanta se separaria, que l’altra estaria a punt de ser imputada per corrupció, que els gendres acabarien com han acabat, i que el rei, abatut i despullat en les seves misèries, finalment abdicaria. La teva entrada en escena és la que desencadena tots aquests canvis. Els monàrquics li van perdre el respecte al rei des del moment que va permetre que una plebea ocupés un lloc que no li corresponia per llinatge.

I tu allà dins deus haver sigut un corcó. Ets l’únic contacte d’aquella família amb el món real i m’imagino que ho deus haver aprofitat per dir-li cada nit al príncep què havien de fer i què no, ell i el seu pare, si volien sobreviure en una Espanya que es trenca per Catalunya, per la crisi econòmica i per la corrupció de les classes dirigents. Per tot això, quan fem història, potser encara haurem d’acabar dient que el primer moviment que va entrar a les institucions per reformar-les des de dins no van ser les CUP, ni Podem, ni Procés Constituent ni Guanyem Barcelona. Vas ser tu.

Dijous, amb l’accés al tron, va començar un altre capítol. Et voldran dòcil i subjugada, com la reina que t’ha precedit, aquesta sí unànimement elogiada per “gran professional”. Dubto que t’hi conformis. Saps que l’única possibilitat real de modernitzar aquella monarquia passa per tu. A vegades, però, voler reformar estructures tan obsoletes és el primer pas per enterrar-les.

P. D. La relació tensa que mantens amb el rei Joan Carles es va tornar a fer evident el dia que va signar la seva abdicació, i va besar a tothom (fins i tot, a la reina Sofia) menys a tu. Se’n va el rei amb la sensació que t’has sortit amb la teva: “De fora vingueren, que de casa ens tragueren”.