17/12/2018

18/12: Forts, ferms i dialogants

1 min

D’aquesta setmana políticament transcendent al sobiranisme li convé sortir-ne amb la imatge de ser fort, ferm i dialogant. Paradoxalment, és també la imatge amb què li convé sortir-ne a Pedro Sánchez. Per això després d’uns dies de retrets molts durs, ara ningú no vol ser vist com el que es nega a seure a la taula a parlar. El sobiranisme necessita fer una exhibició pacífica de força, per desmentir la idea –divulgada per la propaganda de l’Estat– que ja se l’ha derrotat i que en la derrota es refugia en la violència minoritària. Necessita exhibir fermesa en les conviccions i els objectius per desmentir la idea que n’hi ha prou amb l’ibuprofèn que diu Borrell que se li ha subministrat, i que no cura res. Cal oferir-li molt més que un ibuprofèn. I necessita ser i semblar dialogant, perquè la comunitat internacional no imposarà la independència de Catalunya, però pot arribar a imposar el diàleg, si es convenç que l’Estat n’és l’obstacle. I aquesta és la via per a la solució que volen el 80 per cent dels catalans, segons l’enquesta de l’ARA. El problema és que Pedro Sánchez també vol sortir d’aquesta setmana amb la imatge de fort i ferm, davant dels seus, i de dialogant, davant del món. I tot a la vegada és gairebé impossible.