DÍGITS I ANDRÒMINES
Misc 03/06/2019

I ara, què faré amb un Huawei sense Google?

L’amenaça de bloqueig de les tecnològiques nord-americanes a Huawei aconsella als clients de la marca xinesa començar a buscar alternatives als serveis i aplicacions que fan servir ara

i
Albert Cuesta
5 min
I ara, què faré amb un Huawei sense Google?

Si teniu un mòbil Huawei -o bé un de la seva segona marca, Honor-és probable que estigueu patint per si el vostre aparell acaba transformant-se en un petjapapers caríssim, des que Google i altres empreses nord-americanes van notificar fa uns dies que suspendrien relacions amb l’empresa xinesa, en compliment d’una ordre del departament de Comerç dels EUA. De moment l’anunci ha quedat en foc d’encenalls perquè la mesura no s’aplicarà durant tres mesos, temps suficient perquè els governs dels dos països implicats es posin d’acord en la dura negociació comercial que mantenen. A més, tant Google com Huawei han assegurat que els telèfons existents seguiran rebent actualitzacions de seguretat. Però l’ambigüitat dels respectius comunicats fa que sigui prudent tornar a examinar les opcions que els usuaris dels mòbils Huawei -i els de qualsevol altra marca que faci servir el sistema operatiu Android- tenen a l’abast per viure fora de l’ecosistema de Google sense haver de passar-se al d’Apple.

El sistema operatiu

Android és l’element primordial d’aquest ecosistema. Malgrat el que sovint es diu, la variant que els mòbils de Huawei -i els d’altres marques, com Samsung- porten de sèrie no és l’AOSP (Android Open Source Project), de codi obert, sinó una específica de Google, vinculada de manera indissoluble als serveis i els productes de l’empresa. Per prescindir d’aquest Android de Google cal substituir-lo per un altre sistema operatiu. Huawei porta almenys tres anys creant-ne un de propi, fins ara conegut com a HongmengOS, però la setmana passada va patentar a Alemanya la denominació ArkOS, més comercial fora de la Xina. Probablement estarà basat en l’AOSP amb la mateixa capa visual Emui que ja porten els mòbils actuals, i vinculat als serveis de Huawei que comento més avall. Si no voleu esperar, podeu provar LineageOS, la més completa de les variants d’AOSP gràcies a anys d’evolució sota el nom de CyanogenMod, i que inclou funcions avançades de privadesa i seguretat. Heu de descarregar els arxius compatibles amb el vostre model de telèfon i tenir present que el canvi de sistema -una operació denominada flaixejar la ROM-és difícil de revertir.

L’accés a Google

L’estreta vinculació entre l’Android de Google i els seus serveis implica que canviar de sistema operatiu ens deixa sense accés als serveis Google Play Services Framework del gegant d’internet. Si no podeu prescindir-ne, perquè alguna de les aplicacions de tercers que feu servir els necessita, haureu d’instal·lar també MicroG, un conjunt de mòduls de programari que restitueixen aquest accés per mitjans independents.

La botiga d’aplicacions

Un dels elements més populars de l’ecosistema Android és la Play Store, d’on es poden descarregar milions de títols compatibles amb la plataforma. Tanmateix, no és l’únic. La mateixa Huawei ja ofereix als mòbils existents la seva AppGallery, on es troben moltes de les aplicacions més populars, a més de temes gratuïts i de pagament per personalitzar el telèfon. Igualment, Amazon té a la seva Appstore el segon catàleg més ampli de títols per a Android, que n’ofereix de franc alguns dels que a la Play Store cal pagar. Però cal recordar que Amazon també és una empresa ianqui, que també podria veure’s afectada pel bloqueig a Huawei si s’acabés aplicant. Una altra alternativa és Yalp, un repositori molt complet, però sense l’automatisme de les actualitzacions que sí que ofereixen Google i Amazon. Més radical, i també més limitat, és F-Droid, un catàleg on trobareu exclusivament aplicacions gratuïtes i de codi obert.

Les aplicacions

Aquí el pes de Google i la dificultat per prescindir-ne van per barris. Segons l’empresa de telemetria Smartme Analytics, el 85% dels usuaris de Huawei fan servir el navegador Google Chrome, però aquest és especialment senzill de substituir, i des de fa uns dies és encara més recomanable fer-ho perquè Google ha vetat tots els bloquejadors de publicitat menys el seu. Jo faig servir a tots els meus dispositius el navegador Brave per les seves funcions de privadesa -inclosa una modalitat de navegació ultrasecreta mitjançant la xarxa distribuïda Tor-, però també és molt recomanable l’aplicació mòbil de Firefox. Com a cercador web, esclar, es pot fer servir el discret DuckDuckGo.

El correu electrònic Gmail és el segon servei de Google més popular entre els usuaris de Huawei, tot i que en aquest cas ja parlem només d’un 59%. Una excel·lent alternativa funcional seria Microsoft Outlook, però aquí podríem tornar a topar amb el veto dels EUA. En canvi, no hauria de passar amb el suís ProtonMail, que exhibeix privadesa però reserva les funcions més avançades per als clients de pagament. Si no sou de tenir el correu al núvol, podeu fer servir l’aplicació pròpia de Huawei per connectar-vos a les vostres bústies amb els protocols POP/SMTP de tota la vida.

El 43% dels propietaris d’un mòbil Huawei fan servir els mapes de Google. Una alternativa pot ser el potentíssim Here We Go, nascut en el si de Nokia però actualment propietat de les alemanyes Audi, BMW i Daimler (i que, per exemple, és molt més fiable que Google Maps quan la ruta inclou trajectes en trens de Rodalies a Catalunya). També podeu provar eines col·laboratives com la cartografia d’Open Street Map, mitjançant l’aplicació OSMAnd, i la informació de transport públic de l’aplicació Transportr.

Disposar d’emmagatzematge al núvol habilita diverses possibilitats: sincronitzar els contactes de l’agenda, tenir els documents i altres fitxers accessibles des de qualsevol dispositiu connectat, fer còpies de seguretat del contingut del telèfon i guardar les imatges i els vídeos sense ocupar espai al telèfon en són només algunes. El 42% dels usuaris de Huawei fan servir Google Drive, però la marca xinesa ja ofereix als seus clients un servei equivalent anomenat Huawei Mobile Cloud, amb servidors ubicats a Europa i amb 5 gigabytes (GB) de capacitat gratuïta, ampliables a 50, 200 o 2.000 GB pagant una quota. Alternativament, podeu optar pel veterà Dropbox, o fins i tot crear el vostre núvol privat connectant al router de fibra de casa o el despatx una unitat de disc NAS de marques com WD MyCloud, Seagate, Iomega o Synology.

En quant a YouTube, l'altre gran servei de Google, la seva enorme quantitat de contingut és impossible de replicar. El servei Huawei Video ofereix un catàleg més semblant al d'una plataforma de vídeo a la carta com Netflix o Filmin. Però si us cal publicar vídeos propis, podeu fer-ho igual de bé a la francesa Dailymotion.

Naturalment, la necessitat de recórrer a totes les alternatives citades només es presentarà si les tecnològiques dels EUA acaben consumant l’amenaça de bloqueig a Huawei. Però aquest període d’incertesa pot ser saludable si ens impulsa a considerar alternatives a la nostra dependència inconscient de Google. Un suggeriment: recupereu aquell mòbil antic amb Android que teniu guardat al calaix i feu-lo servir per provar les aplicacions i els serveis que us suggereixo. Potser us sorprendreu.

stats