Art
Misc 07/10/2020

Obre portes un centre internacional de fotografia a la Torre Mapfre

Neix a Barcelona la sala Kbr amb mostres potents de Bill Brandt i Paul Strand

i
Antoni Ribas Tur
4 min
A l'exposició de Bill Brandt al Kbr de la Mapfre les imatges de roques dialoguen amb nus femenins

BarcelonaEl covid va endarrerir a la tardor el naixement del centre internacional de fotografia de la Fundació Mapfre, i ara sí que res ha d'impedir que aquest divendres obri les portes amb la primera retrospectiva a Espanya del fotògraf britànic d’origen alemany Bill Brandt i una exposició dedicada al nord-americà Paul Strand. Com van dir a l’estiu, el centre s’anomena Kbr per fer un homenatge al bromur de potasi que es fa servir en el procés de revelat de la fotografia analògica i està ubicat a l’edifici vela de la Torre Mapfre (avinguda del Litoral, 30). A la fundació no haurien de patir per haver deixat la cèntrica Casa Garriga Nogués: han guanyat dues sales versàtils on podran fer muntatges diferents segons les exposicions, una d’uns 600 metres i l’altra d’uns 170. El preu de l'entrada general serà de 5 euros, la reduïda en costarà 3 i els dimarts no festius serà gratuït.

'Cambrera i ajudant de cambrera preparades per servir el sopar', de Bill Brandt (1936)

A Madrid, la temporada de la Fundació Mapfre ha començat amb bon peu, i la de Barcelona compta amb l’atractiu de l’obertura d’un nou equipament. “Estàvem preocupats, i el primer cap de setmana de l’exposició de Lee Friedlander hi han anat 1.100 persones, una xifra més que normal. La gent té ganes de tornar a visitar exposicions”, afirma el conservador en cap de l'àrea de fotografia de la institució, Carlos Gollonet. El Kbr també inclou una llibreria especialitzada en fotografia impulsada pel galerista i comissari Juan Naranjo, que neix amb l’objectiu de ser un establiment de referència a Barcelona i un petit espai per a presentacions i activitats pedagògiques que també servirà per exposar una obra d’Eamonn Doyle durant la pròxima edició de la fira de videoart Loop, al novembre. "És una bona notícia que arribi una nova institució que genera activitat cultural, i sobretot ara, enmig de la pandèmia tan terrible i que s'està patint tant en el terreny cultural", subratlla la directora de l'àrea de cultura de la Fundació Mapfre, Nadia Arroyo.

'Noia de l'East Est ballant el Lambeth walk, març de 1939', de Bill Brandt

La riquesa de l'arxiu

La primera retrospectiva espanyola de Bill Brandt, titulada senzillament amb el nom de l’artista, és més àmplia que la itinerant de poc abans del centenari de l'artista, el 2004. Jean-Paul Kernot, l'hereu i director de l’arxiu de Brandt, d’on provenen la majoria de peces, posa la retrospectiva actual al mateix nivell que la del MoMA de Nova York de l’any 2013. “Si un altre museu organitza una altra retrospectiva pot recórrer a la seva pròpia col·lecció o d'altres i és possible que tinguin accés a fotografies que l’arxiu va vendre o que Bill Brandt els va donar. Així que no es pot organitzar una retrospectiva definitiva, cadascuna és lleugerament diferent de l’altra”, afirma Kernot. Abans d’aquesta exposició, el gruix d’aquestes imatges va tenir una bona acollida quan es van veure a la retrospectiva del centenari al museu V&A el 2004. “El comissari d’aquesta exposició –explica Kernott–, Ramón Esparza, ha fet una feina espectacular mostrant l’obra de Brandt des de l’angle diferent del sinistre. La idea em va semblar dura, en vam parlar amb el Ramón i vaig entendre que probablement és la manera com a Bill Brandt li hauria agradat mostrar la seva obra”.

'Abstracció, bols, Twin Lakes, Connecticut' de Paul Strand (1916)

“El bell i el sinistre són dues idees que es complementen, i en totes les fotografies de Bill Brandt hi ha un contrallum d’alguna cosa més que la idea de bellesa”, afirma Ramón Esparza, provinent de com va assumir les idees de la psicoanàlisi i del surrealisme i les va convertir en “una constant”. La mostra inclou unes 180 fotografies i al llarg del recorregut es pot observar com Brandt va contraposar imatges d'unes famílies riques amb d’altres més humils –ell provenia d’una família adinerada–. També va retratar els grans paisatges literaris del Regne Unit i un reguitzell de grans artistes del segle XX entre els quals hi ha Joan Miró, Pablo Picasso, Barbara Hepworth i Francis Bacon. També crida l’atenció un àmbit de la mostra en què dialoguen fotografies de roques i de la mar i els fragments de nus femenins que recorden els cossos minerals del Picasso dels anys 20 i 30.

'Dona cega, Nova York', de Paul Strand (1916)

De la geometria a l'humanisme

Els fons del nord-americà Paul Strand de la Fundació Mapfre inclou unes 130 fotografies i és la col·lecció de l’artista més important fora dels Estats Units. Precisament el comissari de la mostra, titulada amb el nom de l’artista, és Juan Naranjo. “Aquesta sala ens permet fer coses que abans no podíem fer. Donarem joc a altra gent perquè facin el que vulguin amb la nostra col·lecció. Jo no hauria presentat les fotografies de Strand com ho ha fet el Juan, i també hi farà un projecte Joan Fontcuberta”, explica Gollonet.

“M’he intentat centrar en la manera de mirar i de concebre la fotografia de Strand”, diu Naranjo. Al llarg del recorregut sobta com l’artista va començar “geometritzant” el món, trobant formes abstractes en el dia a dia i més endavant va desenvolupar una fotografia amarada d’humanisme en països com Mèxic. “Abandona la idea que l’important és l’expressió i treballa amb molta dignitat, allunyant-se de la recerca del que és exòtic”, conclou el comissari. Les dues exposicions estaran obertes fins al 24 de gener.

stats