Hamilton guanya a Mèxic i deixa el Mundial vist per a sentència
Els Ferrari es fan un embolic amb l'estratègia i regalen el triomf a Mercedes
BarcelonaLewis Hamilton va sortir de Mèxic com a virtual campió del món de Fórmula 1. L’anglès ja ho tenia tot de cara abans de la cursa, però va veure reforçada la seva candidatura al guanyar a l’autòdrom Hermanos Rodríguez i veure com el seu company Bottas, l’únic que li pot pispar el ceptre, acabava tercer per darrere de Vettel. Això deixa el vigent campió a només quatre punts d’aconseguir el seu sisè títol, i queden encara tres curses per acabar el Mundial. És la seva victòria número 83, només a vuit de les 91 de Michael Schumacher.
Hamilton no era el favorit per a la victòria, sinó els pilots de Ferrari, però un error d’estratègia els va deixar, un cop més, sense el premi gros. I és que tant Leclerc com Vettel van arribar a liderar la prova però van acabar caient per darrere de les fletxes de plata. L’escuderia alemanya va tornar a mostrar per què eren els campions de constructors. “Gran feina, equip. Ha sigut una cursa difícil i m’heu ajudat molt”, agraïa Hamilton als seus.
La cursa es posava en marxa amb una sortida caòtica, amb petits tocs entre Hamilton, Verstappen i Vettel que deixaven la graella amb sorpreses: Albon tercer i Sainz, quart. Posicions fictícies que no trigarien a perdre. Menció a part per a Sainz, que sortia setè i va aprofitar aquest enrenou per colar-se entre els favorits, guanyant posicions en una exhibició de pilotatge i de reflexes. Tot i que el pilot de McLaren, que havia sortit amb gomes toves, havia de parar més aviat que la resta i acabava caient fora dels punts.
En canvi, millor va ser la posició final de Max Verstappen, sisena, però pitjor el seu regust de boca. I és que aquest cap de setmana l’holandès ho tenia tot de cara per guanyar, però va començar a perdre punts dissabte, quan va quedar-se sense la pole per no haver respectat una bandera groga. Ja a la cursa, va tocar a la sortida amb Hamilton i després, intentant guanyar posicions, va fer un avançament tan agressiu a Bottas que li va costar una punxada. I encara una tercera acció, un toc amb Grosjean que li hauria pogut comportar una sanció que direcció de cursa, finalment, li va perdonar.
La cursa es guanyava al box
La cursa de Mèxic s’havia d’entendre a través de l’estratègia. Una estratègia que, en part, saltava pels aires amb el ball de posicions de la sortida. A diferència d’altres cops, quan només hi ha dos candidats reals a guanyar, ahir n’hi havia quatre: els dos Ferrari i els dos Mercedes. Això va provocar que la cursa no es resolgués en el cos a cos sinó en una batalla de matemàtiques: al box feien els números i els pilots anaven conduint esperant que, al final, els càlculs fossin bons. Una qüestió de fe. Tots van obeir, excepte Vettel, que va atrevir-se a qüestionar la proposta dels enginyers i els va proposar d’allargar el segon stint per poder superar els Mercedes. Leclerc optava per una opció conservadora a dues aturades. I tant Bottas com Hamilton buscaven en les aturades i en el diferent desgast dels neumàtics una finestra per guanyar posicions.
Va resultar que l’aposta de Mercedes va ser la correcta. Els Ferrari van quedar-se sense opcions, i les poques que tenien -amb Leclerc- se’n van anar en orris quan el monegasc va passar-se de frenada a falta de deu voltes.
