01/04/2018

Hanlon i el conflicte català

2 min

El principi de Hanlon, una de les observacions més conegudes de la influència de l’error humà sobre la maldat, diu: “No atribueixis a la maldat el que pot ser explicat per l’estupidesa”.

El principi és una extensió de la navalla d’Occam: “L’explicació més senzilla sol ser la correcta”. L’estupidesa és més senzilla que la maldat, que obliga a ser enrevessat i recargolat. Einstein va dir que hi ha dues coses infinites: l’univers i l’estupidesa humana. Ajuntant les tres teories podem dir que molta maldat és en realitat estupidesa.

Al conflicte català se li pot aplicar el principi de Hanlon. Mai contra la llei, sí, però no només amb la llei. Aquest conflicte és polític i som on som no per maldat de ningú, sinó per l’estupidesa de tots: la dels polítics catalans empresonats, que han actuat tan estúpidament com estúpida ha estat i és la inacció política de l’estat espanyol per reconèixer i donar una resposta política al conflicte. Aclareixo: no dic estúpid a ningú, dic que tots han actuat de forma estúpida.

Quatre situacions segons els conductistes: 1) Si algú aconsegueix el seu benefici i el de l’altre hi ha intel·ligència. 2) Si beneficia l’altre i aconsegueix el seu propi perjudici hi ha negligència. 3) Si perjudica l’altre i guanya ell, hi ha maldat. No és el cas a Catalunya. Ni a Espanya. Aquí tots hi perdem. Alguns més que altres. Però el perjudici és col·lectiu: dos milions de catalans desconnectats d’Espanya, malestar i disgust entre els catalans, animadversió de la resta de l’Estat cap a Catalunya, polítics processats i empresonats, perjudicis econòmics, imatge internacional de Barcelona, etc.

Doncs 4) Si algú aconsegueix el perjudici propi i aliè alhora hi ha estupidesa. El nostre cas.

¿Aturem ja aquesta situació i comencem a actuar tots intel·ligentment?

stats