03/09/2020

Impecable, sí

2 min

El meu pare, al cel sia, deia de tant en tant una frase que ens feia, a la família, plegar veles immediatament: “No em busquis, que em trobaràs”. Volia dir que si fèiem el que tocava o el que ell trobava que tocava o el que li passava pel barret, tot anava bé. Però si fèiem el que no tocava o el que ell trobava que no tocava o no fèiem el que li passava pel barret es posava violent.

Aquesta és la impressió que em fan alguns estats democràtics, entre ells el regne on vivim. Si el populatxo fa el que toca, la democràcia és plena. Però, ai, si n’hi ha uns quants que s’indisciplinen, s’ha d’aplicar la disciplina i llavors és quan es veu la veritable natura de la plenitud. La democràcia es demostra plena o minvant quan en lloc d’aplicar la llei “a algú” l’aplica “contra algú” o “a favor d’algú”. “Vostè, si li ha de pegar, pegui-la”, li deia, condescendent, el pare al mestre.

Quatre expresidents de govern espanyol, en González, l’Aznar, en Zapatero i en Rajoy, han escrit cartes de suport a l’exministre Martín Villa, que serà jutjat a l'Argentina per crims contra la humanitat. També els líders sindicals Antonio Gutiérrez, Cándido Méndez i Nicolás Redondo han trobat que l’actuació d’aquest home va ser “impecable”. Ho diuen ells, de Martín Villa, que era ministre de Relacions Sindicals quan la policia va assassinar cinc treballadors que, com ells hauran fet algun cop, participaven en una assemblea de treballadors! Amb el rei empastifat fora del regne, el gendre en tercer grau perquè sembla que ja ha pagat per tota la dinastia, amb els responsables del GAL tan tranquils i amb els líders i activistes catalans a la presó sense tercer grau (perquè amb tercer grau els veuríem a la tele i als concerts i als mítings i seria la prova que ens recordaria que no han fet res que mereixi presó), només els queda defensar, com sigui, la Transició modèlica perquè no s’esfondri tot. Què són uns obrers morts fa tant de temps davant de la unitat d’Espanya?