19/04/2020

Importància de la Salut

3 min
La Salut és un barri de Barcelona que va néixer als afores de Gràcia.

A ctualment, la Salut és un dels barris del districte de Gràcia. Tanmateix, aquesta dedicatòria ha deixat la seva empremta una mica per tota la ciutat. Per exemple, a l’església barroca del Sant Esperit, al carrer Nou de Sant Francesc, edificada per la confraria de cecs, coixos i contrafets, que originalment estava dedicada a la Mare de Déu de la Font de la Salut.

Lluny del centre, a Sant Gervasi, on ara hi ha la plaça Pedralbes, existia el carrer i la barriada de la Salut, un lloc fosc i allunyat on l’any 1907 demanaven la instal·lació d’un trist fanal. Fins a la integració dels antics municipis a Barcelona, localitats com Sant Andreu tenien el seu carrer de la Salut, en aquest cas desaparegut per l’obertura de l’avinguda Meridiana. O al barri d’Hostafrancs, on apareixen notícies a la premsa, com la que explica que, el 1882, en un domicili d’aquest carrer hi van robar dos matalassos i diverses peces de roba.

En el cas del barri de Gràcia, la seva història comença l’any 1864, quan un veí de la muntanya Pelada, l’Antoni Maria Morera, es va fixar en una talla de la verge que hi havia en un taller d’imatges religioses, situat al costat de casa seva. Morera la va comprar i li va fer un santuari en el seu propi domicili, que va dedicar a la Verge de la Salut. Aquell rampell inicial es va transformar en una vocació, li va escriure uns goigs i va obrir-hi un brollador, conegut com la Font de la Salut. I aquell mateix any va començar a organitzar la festa major d’aquell petit veïnat. Naixia l’actual barriada de la Salut, que, cada any, congregava els habitants de Gràcia per festes. Sobretot, per Setmana Santa, quan era tradicional pujar-hi a fer un aplec i comprar cassoles, porrons i atuells de cuina a la botiga d’en Joan Cullell, situada al solitari carrer de la Font Castellana, avui en dia l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat.

Al voltant d’aquell santuari van començar a construir-s’hi cases d’estiuejants barcelonins, que hi passaven les vacances atrets per les saludables condicions climàtiques del lloc. I aviat es van urbanitzar nous carrers, dedicats inicialment a flors, com els del Lliri, Camèlies, Llorer o Clavell. En un principi també s’hi van construir petits hotels de repòs, a l’estil dels folies francesos, un tipus de cases de camp ocultes per heures o altres plantes trepadores. Més tard, el barri va agafar nomenada per la instal·lació de l’Asil de Sant Josep, una folie oberta per cuidar nenes òrfenes, que es va traslladar el 1898 al nou asil i temple de Sant Josep de la Muntanya, i a qui acompanyarien, pocs anys després, urbanitzacions com el Parc Güell o les cases construïdes per la Cooperativa de Periodistes.

Aquell veïnat es va poblar amb gent de classe alta, alguns dels quals van sortir a la premsa per haver patit un robatori a casa seva. Fins i tot, al carrer de la Salut es va cometre un crim, l’any 1881, que va sortir als diaris, quan un amant va matar una vídua després de ser rebutjat per ella. El carrer es va empedrar el 1902 i s’hi va fundar la societat Salud Sport Club. Hi va obrir una fàbrica de pinzells i un centre municipal de desinfecció de roba per a malalts contagiosos, que va aixecar les protestes dels veïns. I el 1921 es batejava com a plaça Sanllehy, l’espai format per la confluència dels carrers de la Salut, la Font Castellana i la carretera del Carmel. La via va portar aquest nom, fins que el 1949 va ser rebatejada com a Mare de Déu de la Salut.

Preocupació constant de l’ésser humà, aquestes dedicatòries a una entitat protectora de la salut física ens parlen de la por a la malaltia, i de les creences i advocacions populars en una època en què no hi havia sanitat universal.