La imputació d’Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega mereix passar a la història amb un titular amb un cos de lletra bon gros.
Un cos de lletra gros per una papereta modesta, una papereta on es preguntava per un estat propi, independent o no, per a Catalunya. La van fer servir 2,3 milions de persones. L’estat espanyol ha convertit aquesta papereta en el cos del delicte o, per a ser exactes, de quatre delictes: prevaricació, desobediència, malversació i usurpació. Tant se val que la fessin servir 2,3 milions de persones. Pensin-ho bé: aquest és l’estat on vivim. Considera delicte organitzar una consulta com aquella.
El govern espanyol fa servir la justícia com un llevataques: hi ha una consulta, passes l’esprai de la justícia i adéu a la taca. Però un país no és una taca. I si ho fos, la taca torna a sortir. Diumenge, els catalans vàrem escollir un Parlament amb majoria absoluta per a la independència, el ‘sí’ va obtenir el 48% dels vots i el ‘no’, el 39%.
No dubto que amb el Codi Penal a la mà es pugui començar un procés contra Mas, Rigau i Ortega, però resulta que darrere de tots tres hi ha 2,3 milions de persones. A ningú amb dos dits de front se li acudirà respondre un país amb el Codi Penal.
Però aquest és l’estat i el govern que tenim: un estat que priva de votar per correu a milers de persones cada vegada que hi ha unes eleccions. Cada vegada. I ningú no és imputat.
Un govern que admet que va aconseguir que la justícia retardés la data de la imputació per a després de les eleccions.
La imputació de Mas, Rigau i Ortega és un judici polític. I amb ells tres ens estan jutjant a tots. Sobretot, a aquells que estan pel dret a decidir. Això demana una resposta política, una decisió política. Penso en el sector d’Iniciativa, i penso en la CUP, esclar, que crida a la desobediència. Doncs bé, Mas és un president imputat per desobediència.
Em consta que ja hi ha dia i hora per a reunions a diverses bandes, discretes, mentre em consta també que el govern dels Estats Units no ha perdut ni un minut i ja s’ha entrevistat amb algun actor del procés per entendre millor les posicions. Catalunya és a l’agenda internacional. El mateix Margallo ho va reconèixer ahir quan deia que a la ONU tothom li donava suport.
El procés continua necessitant cap fred i una certa audàcia. Esperar regals de l’Estat com el de la imputació no pot ser ni la tàctica ni l’estratègia.
