Informar de la immersió lingüística sense dir que és mentida

BarcelonaUn dels problemes –si no és el problema– del debat mediàtic sobre la immersió és que la caverna ha bastit tot un gratacel fonamentat en una mentida. Segons les lleis de la física, l'edifici hauria d'esfondrar-se. Però a l'univers mediàtic tot es comporta de manera més recargolada: com que cada mitjà crea el seu marc de referència, pots acabar explicant que les vaques volen, si abans ho has repetit molts cops. Amb la immersió, la mentida fonamental és que existeix, més enllà del que diguin les lleis. Només cal haver trepitjat quatre instituts per saber que la llengua de les aules és el castellà. La caverna, però, sempre omet això, de manera que pot escriure barbaritats com "El TSJC ordena que deixi de ser una llengua residual a les aules", tal com es llegeix en un subtítol de portada de l'Abc. Som molts els que firmaríem perquè el castellà –llengua amb la qual no tenim cap problema, per cert– tingui el 25% de presència a les aules a què obliga la sentència. I ho firmaríem perquè la realitat és que el percentatge se supera en molts indrets.

Coronemèrit

Cap referència a l'ingrés per coronavirus de l'emèrit a les portades de la premsa. Era una exclusiva d'aquest diari que moltíssims mitjans van enllaçar. La versió en castellà de la notícia es va enfilar fins a les 700.000 pàgines vistes. És a dir: l'interès informatiu està fora de dubte, però les edicions en paper de la resta de diaris no es van voler mullar. I convé subratllar que el comunicat de la Casa del Rei no desmentia el cor de l'assumpte: s'escudava en el fet que ja havia sortit de l'hospital per eludir admetre que hi havia estat per coronavirus (la qual cosa complicava encara més el seu retorn a Espanya). Joan Carles ha fet molts mèrits per deixar de ser una figura blindada pel sistema de mitjans. Però encara hi ha traces de cortesanisme en com se'l protegeix, si es considera que hi ha en joc el suport a la institució.