Com millorar el sistema polític?

No cal recordar que aquests darrers temps hem viscut, tant a Catalunya com a l’Estat, situacions excepcionals en el camp polític. Repeticions continuades d’eleccions, presidents de governs designats a dit per voluntats personals o fruit de mocions de censura, consultes populars de caràcter 'anormal', pressupostos prorrogats perquè no els ha pogut aprovar una majoria estable, decisions parlamentàries de disposicions sense conseqüències reals, irrupció d’actuacions judicials extemporànies... Tot això ha fet que funcionés molt la 'política' però molt poc el 'bon govern', i d’això n’ha patit tant el progrés econòmic com, sobretot, l’equitat social.

Ara ens trobem davant d’una acumulació de consultes electorals i estem observant moviments força inusuals en la confecció de llistes per part de partits tradicionals, de nous partits, de coalicions d’uns i d’altres amb 'agrupacions' polítiques, o amb presència d''independents'... La naturalesa d’aquests moviments interns als vells partits, o les escissions i aliances conjunturals en altres, fa pensar que la màquina no acaba d’anar bé i que potser s’hauria d’aprofitar l'ocasió per revisar el sistema. No soc pas dels que pensen que haguem de tornar al passat; ni podem ni seria bo. Tinc clar, però, que no hauríem de perdre l'oportunitat de recuperar algunes de les coses bones que teníem i de canviar o millorar totes aquelles que ens han portat a aquesta situació, per mala concepció inicial o per manca d’adaptació. Enuncio algunes possibles reformes, en forma de comentaris i preguntes.

L’exercici d’una activitat política, és a dir, d’un servei públic, demana orientació ideològica i capacitat de gestió. Segons el tipus de càrrec calen més l'una o l’altra, però només amb una sola serà molt difícil desenvolupar adequadament les responsabilitats. ¿El sistema d’eleccions i les modalitats de tria de candidats permeten assegurar uns requisits i uns perfils prou adequats? ¿Seria millor separar més els càrrecs de representació i els càrrecs de gestió prioritzant en el primer cas la dimensió ideològica i en el segon el perfil i l’experiència personal de gestió?

Estem acostumats a votar llistes tancades de partit que suposen normalment la imposició d’una disciplina de vot per a tots els membres del grup, llevat d’ocasions molt extraordinàries. Aquest sistema es va justificar dient que en una nova etapa democràtica calia enfortir el paper dels partits. ¿Pot ser que aquesta modalitat, a més de menysvalorar el paper i la capacitat de molts dels membres de la llista, estigui fent inadaptats uns Parlaments o consistoris tan nombrosos, i no permeti una representació més adequada de la pluralitat social? ¿Es podria trobar un sistema de confecció i obertura de llistes que permetés un millor equilibri entre representativitat i pluralitat?

Sempre m’ha semblat que l’activitat política ha de tenir una dimensió major de dedicació al servei dels interessos col·lectius que la majoria de les activitats privades, dignes, necessàries i respectables. Potser per això utilitzo més l’expressió 'fer de polític' que 'ser un polític', i crec que seria molt bo que moltes més persones dediquessin al servei públic una part de la seva vida professional. ¿No seria millor que per entrar en l’activitat política hi hagués una certa exigència d’haver tingut experiència prèvia en el coneixement real i no solament teòric d’altres activitats? ¿No és cert que això milloraria la qualitat de gestió del sector públic i alhora eliminaria alguns dels problemes o fets que ara es veuen en el moment de finalització d’una etapa política?

Els períodes electorals comporten la intensificació de la distribució de missatges relacionats amb balanços, relats, programes, promeses i horitzons de futur; i també bastants referents a característiques personals dels candidats. La informació continguda en tots ells va molt dirigida a orientar el vot, tan racionalment com emocionalment. ¿No és cert que la gran facilitat per manipular aquests continguts i l’extraordinària capacitat de difusió que ofereix la connectivitat de les xarxes, permet dubtar seriosament de la seva fiabilitat? ¿No caldria que s’establissin algun tipus de mesures que, sense limitar la llibertat d’expressió, confirmessin el rigor, desincentivessin aquests comportaments demanant responsabilitats a posteriori, i eliminessin, per tant, la difusió amb caràcter d’anonimat?

És clar que no són només petits retocs a la legislació electoral, sinó que van més lluny. També ho és que se n'hi podrien afegir molts altres, i que segurament hi poden haver idees molt millors. Però no vull acabar sense dir que crec que el que està passant en el nostre sistema polític és símptoma d’una malaltia real, que cal acceptar que les nostres democràcies no s’adapten als nous temps, i que és urgent que no mirem cap a una altra banda.