19/06/2020

L'Apocalipsi Trans del PSOE

3 min
Una persona mostra un cartell de suport a la comunitat trans el passat dilluns 8 de juny a Ciutat de Mèxic

n argumentari del PSOE, atiat per la vicepresidenta Carmen Calvo i amb el suport de feministes de cadira, ha aprofundit el fangar d’on volem sortir les persones trans. Després d’una redefinició de conceptes no concordant amb l'OMS, aquest sector socialista ha negat el dret a la lliure determinació de la identitat sexual, ja reconegut en sentències del TEDH, el Constitucional i el Suprem, i la posa en mans d’experts. La pròpia identitat sexual, o gènere, passa així de ser un dret a un permís. L’argumentari, alineat amb el feminisme radical transexcloent (o TERF, en anglès), es basa en la por a fraus massius de la llei contra la violència de gènere, alteració d’estadístiques i un suposat desplaçament en l’agenda feminista de les reivindicacions lligades al sexe. Les dones trans, en l’ús d’aquest dret quan ens determinem lliurement, desdibuixem així la meitat de la població mundial i soscavem els avenços de segles de feminisme. Dels homes trans, ves, no en tenim notícia en el discurs però també se’ls retalla els drets: tampoc se’ls reconeix el gènere autodeterminat ni se’ls vol esmentar en les lleis de drets sexuals i reproductius tot i la seva capacitat gestant. Resumit, les dones trans, i només les dones, provoquem en el feminisme el que ve a ser un Apocalipsi Trans.

Aquest és clarament un discurs de la por amb aires conspiranoics, i recorda massa l’intent als anys 70 de fer fora del feminisme les lesbianes amb pretextos com la invisibilització del dret a l’avortament si hi eren incloses. Aquesta por és desmentida pels drets i els fets. Creure que els maltractadors s'autodeterminaran com a dones per evitar ser jutjats per violència de gènere (objecció que fan servir algunes TERF), quan és un delicte pel qual seran jutjats igualment, és simplement ridícul, i de fet no s’ha donat a l’Argentina o al Canadà, on fa anys que el dret a l’autodeterminació de gènere està reconegut. Però encara que es donés, el frau a la llei que protegeix un dret no pot impedir-ne el reconeixement. I si no, comencem per abolir el matrimoni per evitar els de conveniència.

Més fets. Que les dones trans canviem les estadístiques és cert: som més pobres, estem menys representades i ens maltracten més. ¿Cal recordar que l’activitat principal de les dones trans avui a Catalunya és el treball sexual, sovint no desitjat? En tot cas, incloure’ns en les estadístiques no només és just pel fet de ser dones, també reforça les polítiques de paritat i contra el masclisme. On és el problema?

L’argumentari TERF contra el dret a la identitat sexual carrega també contra el no-binarisme, l’opció de les persones que no volen ser definides ni com a homes ni com a dones. Senyores, només des del replegament identitari que neix de la ignorància es pot creure que el subjecte polític del feminisme es veu perjudicat per l’existència d’altres identitats que, a més, desdibuixen els rols de gènere patriarcals.

Davant la nova posició reaccionària de part del PSOE i, diguem-ho, del PSC, cal un tancament de files de la comunitat LGTBI. Si l’any passat no vam permetre el doble discurs de Ciutadans, que mentre s’omplia la boca de lletres pactava amb el partit feixista espanyol, tampoc podem permetre ara el doble discurs que suposa apel·lar a la passada glòria multicolor de Pedro Zerolo mentre es demana la validació mèdica de les persones trans i se’ns nega la dignitat amb el mateix lema que el bus d'Hazte Oír.

I encara més important, cal un tancament de files feminista. Angela Davis ho tenia molt clar quan va dir al CCCB que "qualsevol feminisme que privilegiï qui ja té privilegis serà irrellevant per a les dones pobres, les precaritzades, les dones de color, les trans, les dones trans racialitzades". No ens enganyem: quan des de posicions transexcloents parlen de l’esborrat de les dones, es refereixen a la dona blanca, cisgènere, hetero, no precària i sense diversitats, perquè a les altres ja ens han esborrat abans. Ens demanen lluitar contra el seu sostre de vidre mentre la resta seguim en terra enfangat perquè el nostre fang, han sentenciat, no és una lluita feminista.

El PSOE i tots els altres partits, davant del debat, han de demostrar el seu compromís real amb els drets humans i donar suport a una llei orgànica que consolidi el reconeixement de l’autodeterminació del propi gènere, incloent-hi menors i persones migrants, que ja han fet alts tribunals i organitzacions internacionals. Els partits que no impulsin aquest dret seran ostatges del discurs de la por i còmplices de qui discrimina des de les altures del privilegi.