Els jugadors que van restituir l’honor de Corea
És absolutament impossible saber quants civils van perdre la vida durant l’ocupació japonesa de Corea, entre el 1910 i el 1945. Execucions, tortures i milers de dones convertides en esclaves sexuals. Han passat 70 anys i encara avui, cada cop que un polític japonès visita el temple de Yasukuni, a Tòquio, el govern de Corea protesta, ja que aquest temple ret homenatge a la memòria de tots els japonesos morts en una guerra, també els genocides. Aquest 2013 aficionats coreans i japonesos van intercanviar-se càntics durant un partit fent referència a la guerra.
Si 70 anys després encara no hi ha entesa, el 1954 era pitjor. Va ser aquell any quan els equips de futbol de Corea del Sud i el Japó es van enfrontar per ser al Mundial de Suïssa. Tailàndia va renunciar a jugar, per la qual cosa els dos vells enemics van ser les dues úniques seleccions asiàtiques apuntades a les eliminatòries. La FIFA va determinar una eliminatòria amb partit d’anada i tornada, però el president coreà, Syngman Rhee, va negar-se a donar entrada als japonesos. “Aquell himne no sonarà aquí a Seül”, va dir en ple clima de nacionalisme exaltat, tot just mesos després de la fi de la Guerra de Corea. Rhee, però, va permetre que els dos partits es juguessin al Japó, i va posar una condició als jugadors: “Si perdeu, no torneu i acabeu al mar”.
El primer partit es va jugar el 7 de març del 1954. Corea, amb un gran equip, es va imposar per 1-5. Però, com que llavors la diferència de gols no tenia valor, Corea del Sud necessitava com a mínim empatar el segon partit per evitar un desempat. I ho va fer, empatant 2-2 sota un diluvi que va enfangar el camp. Quan van tornar a Seül, els jugadors van ser rebuts com a herois, amb titulars a la premsa que parlaven d’un triomf aconseguit malgrat un clima infernal. El president Rhee els va condecorar.
Anys més tard, el jugador Lee Yoo-Hyung va admetre la veritat: “Vam anar al Japó com si fos la guerra i ens vam trobar tot el contrari. Tot eren facilitats. La comunitat coreana de Tòquio ens va acollir i el públic japonès aplaudia els nostres gols, ens saludava. Però en tornar a casa no ho podíem dir”. Corea del Sud va perdre els dos partits a Suïssa, per 9-0 amb Hongria i per 7-0 contra Turquia. Però encara avui són considerats herois per haver aconseguit guanyar aquella eliminatòria a Tòquio quan havien passat menys de 10 anys de la fi de l’ocupació de la seva terra.
