Propaganda electoral i democràcia
Afrontem unes noves eleccions generals que la ciutadania, lògicament, no entén. En un panorama marcat per la incapacitat de l'esquerra de formar govern, fins i tot davant l'amenaça del tripartit de dretes, tan present fa pocs mesos i que sembla que ja haguem oblidat, és esperable un augment de la desafecció i la desconfiança en la política, que a més a Espanya ja són tradicionalment elevades.
Vivim un context ideal per al creixement de l'antipolítica. No és estrany que la resposta que molta gent troba als fracassos i les incapacitats demostrades per partits i dirigents consisteixi en la crítica al sistema polític. Però ens hauríem de preguntar què hi ha quan no hi ha política: la història no demostra que sigui més democràcia.
Des de la convocatòria d’eleccions ha sorgit força debat entorn a l’enviament de propaganda electoral a les cases. Tot i que és indiscutible que ens trobem en una situació d’emergència climàtica que requereix mesures dràstiques per reduir el consum de paper i la producció de residus, segurament aquest marc de descontentament amb la política hi ha tingut també la seva influència.
Hem de tenir en compte que la disponibilitat d’informació per part de l’electorat és un pilar de l’exercici democràtic del dret de vot. En aquest sentit, una qüestió central que cal tenir en compte és que no tothom s’informa habitualment a través d’internet. De fet, segons les últimes dades de l’Enquesta General de Mitjans, el 20% de les persones no accedeixen diàriament a la xarxa, un percentatge que arriba al 60% en la franja de més de 65 anys i en la de menys nivell socioeconòmic. Els mitjans fonamentals d’aquestes persones per informar-se sobre les propostes dels diversos partits són els diaris en paper, que segons les mateixes dades llegeix només un 20% de la població, o la televisió, on tenen una presència menor els partits no majoritaris.
És molt positiu que gràcies a una modificació de la LOREG que es va aprovar amb la llei de protecció de dades del desembre passat ara es permeti sol·licitar per internet no rebre propaganda electoral a casa. Ja se n'han donat de baixa aproximadament mig milió de persones, fet que suposarà un estalvi important en termes ecològics.
No obstant, en lloc d’eliminar per llei l’enviament de propaganda electoral, hi ha altres mesures que no estan presents en el debat públic ni en els mitjans i que podrien ajudar a tenir un sistema més sostenible sense afectar la informació que la ciutadania rep sobre les eleccions.
Per exemple, es podria exigir que cada partit enviï només un pamflet i butlleta per habitatge, que s'eliminin o limitin els cartells electorals (una despesa de paper o plàstic que, en canvi, no té contingut propositiu), o que es redueixin els límits de despesa permesa per a les campanyes.
Després dels esdeveniments polítics dels últims mesos, el cansament de la ciutadania és més que comprensible i hauria de servir de toc d’atenció als polítics. Malgrat això, no hem d’oblidar que la democràcia és eminentment política. Davant dels fracassos demostrats pel sistema actual, necessitem més participació i més informació: més i més bona política.
