21/06/2020

22/6: Dia de la Victòria

1 min

CONTINUANT AMB LA retòrica de guerra que Espanya ha aplicat a la crisi del covid-19, el dia del final de l’estat d’alarma ha estat presentat com el Dia de la Victòria. Hem guanyat. Hem resistit. Personalment, aquesta retòrica sempre m’ha semblat errada. Però fins i tot dins d’una retòrica de guerra, costa presentar el final de l’estat d’alarma com un dia victoriós. Primer, perquè no està clar que la guerra s’hagi acabat. Segon, perquè sembla més aviat que ara el que toca és avaluar la magnitud de la derrota. Sobretot en vides humanes, que encara no semblen ben comptades. I després en destrucció de fonaments de l’economia i del benestar. Sortir de l’estat d’alarma és una bona notícia, però no una victòria. L’apel·lació a la retòrica de guerra, i ara a la de victòria, és errònia, però no ingènua. Té objectius precisos. Un, des del començament, és permetre al general hipotèticament vencedor -el que va reclamar per a ell el comandament únic de tot- una nova operació, desitjada de sempre, de tornar a canviar de cavall en marxa, enmig de la cursa. Pedro Sánchez ha canviat de cavall tantes vegades com ha fet falta, per manar. I ara estaria preparant saltar del cavall de la majoria de la investidura al cavall de la majoria del 155.