18/01/2021

La renúncia de Koeman

2 min
Koeman, ahir a Sevilla.

BarcelonaUs en recordeu, quan el Barça dels petits no concedia faltes en camp propi perquè sabia quina era la seva vulnerabilitat? Hi tenia molt a veure Pep Guardiola, obsessiu com ningú per cuidar els petits detalls. Contra l’Athletic, els jugadors hi van caure de quatre grapes una vegada i una altra, fins que Asier Villalibre va acabar marcant l’agònic empat. En aquestes accions hi ha responsabilitat individual –la falta la fa el jugador a 180 pulsacions–, però alhora també col·lectiva –aspectes com aquests es poden treballar.

Diumenge el Barça no va ser pobre en el joc ni en l’execució, sinó molt pitjor: va ser molt pobre en la idea i el nivell d’exigència, renunciant a anar a buscar la final, sense pressionar i esperant els bascos al mig del camp. Aquest equip s’ha acostumat a conformar-se amb sobreviure, i a la vida et poden perdonar la derrota, però mai que reneguis dels teus principis.

L’únic futbolista que es va rebel·lar contra la monotonia va ser De Jong, segurament una de les notes positives –juntament amb l’aposta pels joves– dels cinc mesos que porta Ronald Koeman a la banqueta del Barça. En la resta, el Barça continua sense espolsar-se la càrrega depressiva del passat. La degradació institucional ha sigut tan gran que fins i tot Messi s’ofega enmig de la mediocritat imperant. L’expulsió de diumenge –que arriba sense que ningú es pregunti si el davanter estava preparat per jugar després de les molèsties que arrossegava– és la metàfora del moment que viu el club, una acció que posa de manifest la terrible impotència del barcelonisme i que, malgrat que pugui ser aïllada, una petita taca al currículum gairebé modèlic de Messi, pot tenir un pes important quan l’argentí prengui una decisió sobre el seu futur.

La necessitat urgent d’un president no obrarà el miracle esportiu d’un dia per l’altre. Que arribi un nou equip directiu servirà per posar les bases del curs vinent i aturar la sagnia econòmica, però els resultats no arribaran fins que no hi hagi una aposta innegociable per una idea. I això comença per la banqueta. Aquest Barça, amb una plantilla descompensada, jove i molt pitjor que la de fa uns anys, es pot veure superat pel rival, pot no tenir el dia defensant centrades laterals o encarant el rival. Això pot passar. Però aquest Barça no es pot presentar a una final vivint a quaranta metres de la porteria rival. I en això, l’entrenador hi té molt a dir.

Passi el que passi aquestes pròximes setmanes, Koeman ha d’acabar la temporada i la seva llegenda ha de perdurar immaculada en l’imaginari culer, però si vol ser l’home que capitanegi un projecte de futur ha de demostrar molt més: ha passat gairebé mig any i el seu Barça continua assemblant-se massa al de l’estiu passat.