L’alemany més puntual, el davanter més discret

Periodista i entrenadoraThomas Müller es mou amb mètode i personalitat. És un migcampista incrustat entre centrals, un davanter que baixa a remoure la pilota, un extrem amb ganes d’àrea, un rematador que ensuma refusos, un caçador que no desaprofita cap bala. El bavarès és un futbolista estrany. Prim, de cames llargues, amb ulls distrets però mirada atenta. Aparentment vulnerable al xoc, aparentment poc tècnic, aparentment lent, aparentment desubicat. Però sempre hi és. Amb una puntualitat estricta, amb aquella intuïció que mai li falla. No és casual que el futbolista, de 24 anys, ja amenaci tots els registres golejadors en un Mundial i, amb quatre gols al Brasil, s’hagi colat en una llista compartida amb Neymar i Messi.

Que un refús en un córner caigués a les seves botes per foradar amb una delicada rosca amb l’interior del peu la porteria dels Estats Units tampoc és casual. Pissarra de Joachim Löw al marge, que segurament l’ubicava allà precisament per les possibles segones accions, l’olfacte golejador de Müller és absolut. Intueix una centrada, anticipa un rebot, ensuma un mal control del rival. I executa amb serenor i convenciment, segur, fiable. Tot sembla pensat, fins i tot la improvisació.

Hi ha un punt de tendresa en tot el que fa Müller. Al Brasil està ensenyant aquesta múltiple personalitat de ser-ho tot i no ser res per ser un líder col·lectiu dins una Alemanya que funciona amb sobrietat. En el debut va marcar un penal amb fredor per obrir el marcador davant Portugal, contra el qual va completar el repertori competitiu amb una provocació a Pepe per expulsar-lo, es va inventar un gol d’un dèbil control de Bruno Alves i va trobar espai entre músculs per empènyer dins la porteria una pilota solta a l’àrea petita. Quatre gols senzills. En un Mundial. Amb aquella discreció.