Misc 07/03/2018

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Caça de bruixes: en joc, la llibertat d’expressió'

"Hisenda no amaga que investiga un diari que el critica i periodistes que el critiquen. O sigui que investiga per raons ideològiques. La línia entre investigar i perseguir és molt fina, i el govern espanyol l’ha creuat: això no és una investigació. És una persecució"

4 min

Ahir, empreses públiques i departaments de la Generalitat van rebre un requeriment del secretari d’Estat d’Hisenda. Aquest requeriment del govern espanyol estava adreçat a la Interventora General de la Generalitat. El requeriment demana que la Generalitat informi de “la totalitat dels pagaments efectuats per part de la Generalitat o de qualsevol entitat del sector públic autonòmic de la Generalitat, des del 2015 i fins a l’actualitat, per qualsevol concepte”, a una sèrie de gent: Oriol Soler, que va ser fundador de l’ARA, Mediapro, a l’empresa editora d’aquest diari que vostès estan veient, l’ARA, a Agrolimen (que com a tal no té res a veure amb l’ARA), Ferran Rodés (que és president de l’empresa editora, encara que en el requeriment no ho diu), Sàpiens publicacions, Eduard Voltes, Ara llibres, i així, d’una tirada, a “Antoni Bassas del diario ARA, Toni Soler del diario ARA, Albert Om, del diario ARA, Xavier Bosch, del diario ARA”.

En el requeriment també es reclama que la Generalitat identifiqui els pagaments realitzats per diferents articles, capítols de llibres, seminaris i conferències fets en àmbits universitaris de temes sobre la sobirania o la independència.

Què busca Hisenda? Segons ‘El País’: “Busca indicis per esbrinar qui va finançar la consulta de l’1-O”.

Qui va pagar l’1 d’Octubre? Recordaran que fa uns dies el govern espanyol va certificar que l’administració catalana no havia gastat ni un euro de diner públic en l’organització del referèndum de l’1-O.

Per tant, hem de concloure que el govern espanyol pensa que si la Generalitat no va gastar un euro directament, potser va pagar gent perquè indirectament pagués l’1 d’Octubre.

Però això són suposicions. En el terreny de la realitat hi ha que aquesta llista de noms de persones i empreses ja va aparèixer fa uns mesos en un digital i que ara el ministeri d’Hisenda la fa seva. El conseller delegat de l’ARA ha dit "estem molt tranquils perquè la nostra relació amb la Generalitat és absolutament transparent i és la mateixa que tenen tots els mitjans”, però això no treu que sigui greu, molt greu.

Observin la perversió: vull saber qui va pagar l’1-O, doncs investigo els pagaments de la Generalitat al diari ARA i “Antoni Bassas, del Diario Ara, Toni Soler del Diario Ara, Albert Om, del Diario ARA, Xavier Bosch, del diario ARA”. Hisenda no amaga que investiga un diari que el critica i periodistes que el critiquen. O sigui que investiga per raons ideològiques, per la nostra, o parlo per mi, per la meva posició editorial davant el que està passant a Catalunya i Espanya.

Investigarem els que no pensen com nosaltres. I, per tant, els empastifarem, perquè ho filtrarem als diaris. Que el seu nom surti a tot arreu en una llista d’Hisenda. I per què ho fem, això? Perquè són “del Diario Ara”. D’això se’n diu “caça de bruixes”. Se’n diu McCarthysme.

Mirin, la línia entre investigar i perseguir és molt fina, i el govern espanyol l’ha creuat: això no és una investigació. És una persecució. Perquè, quin és el criteri que fa servir Hisenda? Per què jo i no altres periodistes? Pel que dic aquí. Això és gravíssim. Perquè el que dic aquí no és l’expressió de les meves fílies o les meves fòbies. És la meva posició editorial davant els fets, tan subjectivament responsable com puc. És la meva interpretació. És periodisme, doncs, perquè el periodisme és, essencialment, reportar fets i interpretar-los. Doncs bé, el que fa el govern espanyol és assenyalar-nos, assenyalar-me, per la meva feina com a periodista. Això no hauria de passar a la democràcia on jo pensava que vivia. Em pregunto si els està bé això als meus col·legues? Si li està bé, això, al Col·legi de Periodistes.

Avui, que estava pensant en aquesta anàlisi, he pensat de dir “avui els hauré de parlar de mi”. Però no és així. No es pensin que estic parlant de mi, només. Estic parlant de vostès, també. Aquesta llista és un avís a tothom: compte amb aquests. I sobretot, no sigueu com aquests que també tindreu problemes. Si surto en una llista per ser “del Diario ARA”, què faran en el futur amb el diari, o amb els seus lectors, o els que tenen una bandera al balcó? O els que van anar a votar l’1-O? I quan no en tinguin prou amb això, què faran? Faran com van fer als funcionaris nord-americans quan l’època del senador McCarthy, que els feien jurar que no eren comunistes? Aquí faran jurar a la gent que no són independentistes? Però quina mena d’estat és l’estat espanyol?

Aquesta llista és un atac a la llibertat d’expressió, a la premsa lliure. Quan un periodista diu que estan atacant la llibertat d’expressió no pensin que està parlant d’un problema que només afecta els periodistes. La llibertat d’expressió és per a tothom, és perquè tothom l’exerceixi. En aquesta llista, encara que algú es pensi que està a resguard, hi som tots.

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

I llibertat de moviments per a Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Lluís Puig i Anna Gabriel.

stats