L’ENTREVISTA
Misc 03/10/2019

LAURA CHAPARRO i SIRA CANYIGUERAL: “Volem que els nens vegin el menjador escolar com un espai educatiu”

Directora i cap d’estudis del centre públic Escola Vila-roja de Girona

i
Marta Costa-pau
4 min
LAURA CHAPARRO i SIRA CANYIGUERAL: “Volem que els nens vegin el menjador escolar com un espai educatiu”

Al’escola pública de Vila-roja de Girona, un dels barris més humils de la ciutat, el 80% dels alumnes dinen al centre educatiu, la gran majoria gràcies a la beca per a famílies amb pocs recursos. Des del curs passat, en lloc de la paraula “menjador”, l’escola utilitza l’expressió “temps de migdia” per designar la franja horària en què els nens dinen i fan activitats extraescolars abans de l’àpat. No és només una qüestió de noms: rere la nova designació hi ha un projecte, premiat per la Fundació Jaume Bofill, que pretén evitar que el menjador sigui un espai on només se serveix menjar i on els nens poden eludir les directrius pedagògiques de l’escola. Es busca convertir-lo en un espai més d’educació del centre. El projecte també vol garantir l’accés de tots els alumnes a les activitats prèvies al dinar, que passen a ser subvencionades o gratuïtes. Així, el preu deixa de ser una barrera per apuntar-s’hi. En una escola on molts dels nens porten una motxilla amb una forta càrrega emocional, aquest projecte està donant bons fruits.

Què us va moure a impulsar el projecte Temps de Migdia?

Laura Chaparro: L’equip directiu de l’escola és força nou, aquest és el nostre quart curs, i una de les coses que a l’entrar ens preocupava era que l’estona de menjador, en què la gran majoria dels nostres alumnes es queden sota la responsabilitat de monitors subcontractats pel Consell Comarcal, estava totalment desvinculada del projecte educatiu del centre. Notàvem que els nens al menjador s’esveraven molt i que, a més, els quedava molta estona, abans i després de l’àpat, per ser al pati sense cap activitat dirigida, perquè pocs podien accedir a les activitats extraescolars. Vam posar-nos a treballar en un projecte que donés importància a aquesta franja destinada a menjador, que passem a denominar Temps de Migdia i que encaixa amb la iniciativa Educació 360 de la Fundació Jaume Bofill, que reivindica l’educació a “temps complet” i no només en les hores lectives d’escola.

S’aplica ja aquest curs, el projecte?

Sira Canyigueral: L’estem desplegant, a l’ espera de rebre subvencions per posar en marxa les activitats extraescolars. De moment hem anat incorporant monitors que tenen un perfil que s’adequa, pel que fa a formació, habilitats i vocació, al nostre model educatiu, i ara ja tenim tot l’equip de monitors que treballen d’acord amb l’equip docent del centre. La idea és que els nens no vegin el menjador com un lloc per anar a menjar i prou, on poden fer el que volen, sinó com un espai educatiu més, on valen les mateixes normes que a classe, i que els monitors han de ser respectats igual que els mestres. El menjador pot i ha de ser també un espai de resolució pacífica de conflictes i d’educació emocional.

Hi ha conflictes?

L.C.: N’hi ha com en altres moments del dia. Però és important que el que passa al menjador ho sàpiguen els tutors i fins i tot les famílies. Cal una bona coordinació entre els monitors i els tutors. Per això hem creat un equip que impulsi el projecte Temps de Migdia. Ens preocupa que es contractin monitors de 12 h a 15 h i que no se’ls pagui cap hora més per coordinar-se amb l’equip docent. Per suplir aquesta mancança nosaltres destinarem els 1.500 euros que vam rebre com a premi de la Fundació Bofill per pagar més hores als monitors i dedicar-les a la coordinació.

Com viviu el fet que aquest col·legi sigui considerat d’alta complexitat?

L.C.: Ho és per la tipologia de família dels nostres alumnes. Moltes estan a l’atur, reben ajuts dels serveis socials i sovint tenen un model educatiu diferent del nostre.

S.C.: Per a nosaltres és molt important el vincle que establim amb les famílies. Fem que participin de l’escolaritat dels seus fills, que entrin a les aules i hi facin activitats. Quan hi ha aquest vincle amb les famílies aconsegueixes moltes coses, però abans no existia perquè no podien entrar a l’escola. Ara els hem obert les portes i se senten escoltades. Coneixem les famílies de cada nen, sabem quins problemes tenen. Hi ha nens que porten una motxilla amb una forta càrrega emocional.

Què fa l’escola perquè no els hi pesi tant?

L.C.: Fem de mestres, de psicòlogues, de mares... i som molt flexibles. A l’escola no podem obviar el que passa al barri i a casa. Tot el que viu el nen fora de l’escola li pot provocar una càrrega emocional, i potser les famílies no tenen eines per gestionar-la.

S.C.: Notem que els nens venen més nerviosos quan els pares marxen un mes per fer la verema. O si la nit anterior hi va haver una batuda al barri, o un tall de llum. Hem d’estar atentes a tot.

Vila-roja i Font de la Pòlvora, on viuen molts dels nens de l’escola, han patit aquest hivern nombrosos talls de llum i s’hi ha detectat frau elèctric. Com ho viuen això els nens?

S.C.: Amb molt de neguit. A casa han de fer els deures amb espelmes, passen fred perquè no poden engegar estufes elèctriques i no tenen aigua calenta. I penses: com pot estar passant això? A més, quan hi ha els talls de llum, com que la calefacció de l’escola va programada, quan arribem al matí l’escola està glaçada!

Què demanaríeu a les administracions?

L.C.: És imprescindible una administrativa. En teníem una a mitja jornada però ens l’han tret perquè no arribem als 100 alumnes. Aquesta escola no és un número! Per a moltes famílies és imprescindible la seva ajuda per omplir papers, algunes no tenen ni correu electrònic, els hi hem de crear nosaltres.

S.C.: Nosaltres som mestres i hem de fer de mestres, hem d’estar amb els nens, no al despatx fent certificats, instàncies, justificacions o tràmits d’hisenda.

L.C.: Cal agrair que tinguem una ràtio molt alta de mestres i que puguem treballar amb grups petits. Però la feina és dura i desgasta. No volem un copet a l’esquena i que ens diguin: “Que valentes que sou d’estar en aquesta escola!” Ens calen menys paraules i més gestos.

stats