L'era del 'social plasta'
Dissabte, un company periodista tuitejava: "El meu germà porta el #SocialPlasta a la modalitat Ultimate: m'ha recordat que li porti una cosa per correu electrònic, WhatsApp, Line, Facebook, Twitter i SMS". Es veu que l'objecte en qüestió li resultava imprescindible i, en comptes de telefonar, va considerar que havia de fer servir tots els canals digitals al seu abast per garantir que el recordatori arribaria al seu destinatari.
Resulta molt significatiu que, ara que ens podem comunicar a l'instant amb les persones per diverses vies, no ens refiem de cap i caiem en la reiteració. El cas m'ha recordat el primer article que vaig escriure en aquest diari, el dia que es va estrenar als quioscs, en què posava de manifest el risc d'empatx de missatges digitals des del punt de vista del receptor. Fa més de dos anys i la situació, lluny de millorar, s'ha agreujat. El motiu, òbviament, és la percepció que totes aquestes comunicacions no costen res; per tant, posats a fer, s'escriu a l'engròs, sense tenir en compte el valor del temps que el destinatari ha de dedicar a gestionar totes les bústies. Potser no ens en sortirem fins que es generalitzi el cobrament per enviar missatges -de moment, només els adreçats a personatges populars- que està provant Facebook.
De tota manera, no tothom està amoïnat. Divendres, mentre al 8 al dia de 8TV comentàvem en directe amb Josep Cuní precisament la pèrdua d'intimitat que representarà el nou Facebook Home per als usuaris de smartphones Android que l'adoptin, la majoria de les aportacions dels espectadors que anaven sortint en pantalla expressaven satisfacció amb la possibilitat d'expressar-se i relacionar-se virtualment. Al final li hauré de donar la raó a Mark Zuckerberg, que deia que la privacitat està passada de moda, i acceptar que sóc jo qui no està al dia.
