L’Espanyol es desperta tard i cau a casa

BarcelonaA l’Espanyol no li va servir de res la millora en la segona part perquè havia perdut la majoria d’opcions de puntuar al primer temps, amb els gols de Del Moral i Bóveda gairebé consecutius. En cinc minuts, l’Eibar va deixar mig enllestit un partit que va saber gestionar amb ordre i paciència en la primera meitat i que, amb el pas dels minuts, va defensar amb patiment però amb veterania. Els guipuscoans van anar perdent el domini territorial que havien tingut i van començar a patir amb cada centrada dels blanc-i-blaus a l’àrea. L’Eibar va voler sentenciar al contracop, amb la velocitat de Capa i el talent de Del Moral, però va veure com un gol de Caicedo deu minuts abans del final, de cap en una falta lateral, afegia nervis als últims minuts. Al final, l’empenta local no va tornar a ser premiada i el marcador es va quedar amb un 1-2 que manté l’Espanyol amb 20 punts en una zona mitjana-baixa de la classificació.

I és que l’equip va perdre 45 minuts. Tot i que en els primers compassos va intentar agitar el partit i va demostrar intensitat, aviat va veure clar que estava sense idees. Mentre l’Eibar construïa els seus atacs amb ordre i estabilitat des del darrere, els periquitos no tenien gaire més alternatives que enviar pilotes llargues perquè les intentessin caçar els homes avançats. La baixa per sanció de Lucas Vázquez va obligar Sergio González a fer invents en l’alineació, amb Arbilla com a home exterior al mig del camp i Javi López de lateral. Però ni ell va donar la solidesa de Salva Sevilla ni Montañés, per l’altra banda, va donar el desequilibri que té habitualment.

De fet, va ser el primer que va retocar el tècnic al descans, amb l’entrada de Jairo per Javi López, quan el marcador ja era desfavorable per culpa dels gols de Manu del Moral, en rematar una assistència enrere de Saúl en un atac per l’esquerra, i de Bóveda, de cap en un córner.

La impotència blanc-i-blava, que havia sigut total des de l’inici, va convertir-se en esperança amb les pujades d’Arbilla i les il·lusions en cada salt de Caicedo. L’equip ja no arribava tard al xoc. L’Eibar no movia la pilota ni feia gran el camp com abans, i l’Espanyol havia deixat de ser emocional per començar a ser perillós. Mattioni, com a últim cartutx, no va sumar prou arguments per aconseguir l’empat malgrat una última ocasió de Sergio García.