26/06/2020

Els LGTBI, amenaçats a Hongria i Polònia

3 min

La crisi social i econòmica emergida de la pandèmia està intensificant a Hongria i Polònia les fortes pulsions autoritàries que des fa anys travessen els dos països, postcomunistes. Demà diumenge els polonesos aniran a votar president de la república i es dona gairebé per fet que repetirà l’actual, l’ultraconsevador Andrzej Duda, després que l’escalada del covid-19 provoqués la suspensió de les eleccions previstes per al 10 de maig, no sense que el poder intentés -per evitar ajornar-les- retorçar la llei per aplicar un dubtós sistema de vot telemàtic. A Hongria no cal fer maniobres disfressades amb urnes, perquè des del 30 de març Viktor Orbán, invocant la pandèmia i la majoria absoluta al Parlament, va assumir poders excepcionals. De fet, poders dictatorials. Com els que demà acaronarà el govern ultra de Polònia, dirigit a l’ombra per Jaroslaw Kaczynski. Diumenge de somnis humits que, ves per on, és 28 de juny, celebració internacional dels drets LGTBI. Un dels col·lectius més estigmatitzats per la dreta radical tant de Varsòvia com de Budapest.

L’homofòbia a Hongria ve de lluny, però el passat 19 de maig va fer un dels passos més hostils: es va aprovar una llei que impedeix als 30.000 transsexuals hongaresos notificar la seva condició en l’apartat de sexe dels documents oficials. Milers de trans hongaresos queden, doncs, atrapats en uns llimbs jurídics que ja han sigut denunciats per Amnistia Internacional i Freedom House, que acusen Orbán de fer tornar Hongria a l’Edat Mitjana. Un país que durant el comunisme era considerat una mena d’ armari entreobert i on als nuclis il·lustrats els agradava recordar que als banys públics de Gellért i Kiraly de Budapest els homosexuals mai havien sigut molestats. També va ser el jurista i escriptor hongarès Károly Kertbeny qui a finals del segle XIX va establir -per primer cop a Europa- els mots homosexual i heterosexual, amb l’objectiu de defensar els drets dels másság, és a dir, els diferents.

Una “zona alliberada”

La bel·ligerància dels poders polonesos contra els LGTBI ha donat el últims anys un salt qualitatiu a l’assenyalar bona part de la regió del centre i del sud-est, amb forta influència ultracatòlica, com a “zona lliure de LGTBI”. I tot i que i es tracta d’una iniciativa que vulnera la llei europea pel que fa als drets humans, l’administració mateixa, a través dels ajuntaments o dels consells provincials, no s’ha estat de decidir si un territori pot ser considerat “alliberat” de LGTBI. Fins ara hi ha hagut unes 30 declaracions, cosa que representa que gais, lesbianes, trans i altres persones no poden sentir-se gens segurs en aquestes àrees.

És la culminació de les idees introduïdes pels bessons Lech i Jaroslaw Kaczynski durant el seu primer mandat, entre el 2005 i el 2010, que va culminar amb l’expulsió dels mestres sospitosos de ser homosexuals. Fins i tot van impedir a dones periodistes que treballaven a les ràdios públiques donar les notícies en hora de màxima audiència: per a ells les veus femenines tenien menys credibilitat que les masculines. Per això no és gens estrany que, en l’àmbit dels ultres europeus, el partit de Kaczynsi, Llei i Justícia, sigui un dels protectors dels ultres espanyols de Vox, com recorden els candidats liberals i progressistes polonesos. Mentrestant, a Hongria l’autòcrata Viktor Orbán es mira l’escena polonesa ansiós pel triomf dels seus aliats.